Sinopsi

Escenes d’una vida amb Hàmsters és una sàtira sobre la maternitat escrita per Ana Bofill en una producció de la Cia. Fresquita Montes.

SINOPSI

I tu què, no t’animes? A veure si quan en vulguis tenir, ja no podràs…”

És cert que, com diuen, estem fets per tenir fills? Tenir-ne continua sent un acte essencial i imprescindible de cada persona? Ens fa més feliços?A través dels ulls de l’Ari, la protagonista d’aquesta història, descobrirem les ombres de la maternitat en una comèdia aparentment absurda que ens parla d’aquest tema sense referir-se directament a ell. Si us sentiu pressionats per un món que us pregunta insistentment quan tindreu un fill, no us podeu perdre aquest muntatge teatral que us farà riure i reflexionar a parts iguals.

Durada:
60 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Escenes d’una vida amb Hàmsters és una sàtira sobre la maternitat escrita per Ana Bofill en una producció de la Cia. Fresquita Montes.

SINOPSI

I tu què, no t’animes? A veure si quan en vulguis tenir, ja no podràs…”

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Escenes d'una vida amb Hamsters TRAILER from Belflims by Belimpala on Vimeo.

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Sàtira i reflexió sobre l’obligació social de ser pares

Proposta fresca, tan actual com atemporal (hi ha coses que la modernitat no elimina) sobre la obligació i pressió social de tenir fills, els retrets més o menys dissimulats per no tenir-ne, el “se’t passarà l’arròs”… I de com la maternitat, mal gestionada, et transforma en una persona monotemàtica (i ridícula) que només parla de criatures i que maques i espavilades són les teves, més que la resta, per suposat.
Amb encert, la Cia Fresquita Montes ha triat un registre d’ humor amb un punt d’absurd, de quotidià i de mirall, fins i tot esbojarrat a estones. Riem perquè parla de tenir hàmsters i és menys dur que dir directament “fills”, però no és tan, tan exagerat ni allunyat de moltes actituds que veiem al nostre voltant. I segons quines reflexions, entren molt millor amb somriures.

L’inici és molt, molt divertit, irònic a més no poder, amb unes amigues, súmmum de la felicitat, a qui tothom està obligat a admirar i envejar, propietàries recents d’hàmsters, ridículament reals en la seva alienació. Fa temps que penso que sembla que hi ha gent que té fills per passejar-los i ensenyar-los. Doncs si fa no fa.

I, de sobte, l’inesperat: Ana Bofill ens emociona amb un monòleg final, dramàtic sense exageracions, duríssim, que si estigués en una altra obra, amb un altre títol, tindria molt reconeixement,

Jo, que no tinc hàmsters, no vull tenir-ne i ni tan sols m’agraden, m’he vist reflectit i ho he gaudit (era fàcil en el meu cas) però veient tots els espectadors rient de valent i al mateix temps digerint que no passa res perquè cadascú triï el seu camí, diria que ha tocat unes quantes tecles ben afinades.

I a tot això, no és pas cap crit contra la maternitat, sinó contra la imposició, i la pressió per no sortir de la roda, com a la que es troba el hàmster. Fugir del que ens obliguen, evitar les critiques als que no volen seguir el camí preestablert i han de percebre massa sovint un “però qui s’han cregut que són,aquests?”.

08/04/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

La gairebé “obligació” de tenir fills

Entrem a la sala i ja veiem dos dels personatges asseguts xerrant i regirant els fulls d'una revista. De cop i volta, en començar l'acció entren dues amigues a les que veiem absolutament felices, i que porten una gàbia de hàmster cadascuna. Qüestionen la conveniència de tenir un hàmster.

Una proposta de gènere dramàtic plena d'ironia i de situacions absurdes que per inversemblants són molt reals. Veiem reflectida en escena la pressió de la societat que obliga a les persones a anar seguint unes passes, inexorablement, i que no admet amb facilitat postures diferents. Una societat que no contempla prendre l'opció voluntària de no tenir fills.

Amb clau d'humor, moltes situacions absolutament quotidianes al voltant dels fills que es converteixen, en el mateix moment de ser concebuts, en l'eix vertebral de les nostres vides.

A la pantalla un hàmster que dóna voltes i voltes, incansable, a la seva roda, i que nosaltres contemplem embadalits.

Una proposta que ens vol fer reflexionar sobre les pors a les obligacions socials que ens ofeguen i obliguen a prendre decisions que segurament no prendríem, i que només prenem "perquè toca".

Un text amb moltes capes i molts punts de reflexió. Encomiable poder veure sis persones dalt de l'escenari amb la il·lusió i les ganes d'aquesta jove companyia. Molt destacable el gir de la comèdia al drama en el monòleg final.

Si voleu llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ

22/05/2017
Maria Lluïsa Forcadell Berenguer

Una proposta original per tractar un tema ens afecta a molts des de punts de vist i interessos molt diferents: una decisió difícil per als presumptes pares, una esperança apressada per als avis, proselitisme per als amics que ja han fet el pas…..

29/03/2018
Òscar Marquina i Alós

He tingut la sort de guanyar entrades a Teatre Barcelona per anar a veure l’obra “Escenes d’una vida amb hàmsters” de la companyia Fresquita Montes de la dramaturga Ana Bofill a la Sala Barts. És un espectacle teatral de sàtira sobre la maternitat amb molt d’humor. Situacions molts reals de la vida qüotidina amb una visió molt especial… una visió molt “hàmster”. Molt recomenable! Gran feina!

27/03/2018
Hèctor Fibla Ferrà

Comèdia que tracta amb ironia la necessitat de tenir fills (hàmsters en l’obra) i les conseqüències que això porta. Les interpretacions són irregulars i destaca la música de viola en directe.

26/03/2018
imma barba perez

ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS d’Anna Bofill es va presentar ahir dins de la 22 Mostra de Teatre de Barcelona. Nosaltres havíem vist aquesta peça al Llantiol fa uns mesos i la revisió d’ahir ens va agradar encara mes perquè vam poder gaudir de detalls de text i d’interpretació.
Ari (excel·lent Anna Bofill), és la protagonista de la història i es planteja tenir fills seguint la inèrcia de la societat en la qual viu. Una comèdia que ens parla del tema i on la protagonista imagina les conseqüències que aquesta decisió pot tenir a la seva relació de parella i sobre ella mateixa. Una proposta per riure i reflexionar.
Molt bona posada en escena i bones interpretacions d’Ana Bofill, Iván Caelles, Maite Morillo, Sara Schkot, Clara Sellés i Úrsula Amargós que acompanya amb la viola determinats moments de la peça.

19/10/2017
Josep OS

Avui al Llantiol, una sala a la qual havia anat moltíssim i feia temps que no ho feia, he pogut veure aquesta obra de la dramaturga Ana Bofill que interpreta la Cia Fresquita Montes. Ens parla de forma fresca i amb moments molt divertits i amb un llenguatge que sembla absurd però que té un rerefons d’un fet real, la maternitat. Aquesta maternitat que vista per tota la societat sembla que sigui una obligació, fa que canviï la seva vida i converteixi l’oci, les seves xerrades amb amigues i el seu temps lliure en molts casos a la deixadesa i l’abandó. M’ha agradat molt i m’ha arribat el gir que dóna al final l’obra, que passa de la comèdia a un monòleg dramàtic i carregat de reflexions. Magnífica interpretació a càrrec de la pròpia Ana Bofill i les actrius Maite Morillo, Laia Sánchez, Sara Schkot, l´actor Benjamin Iborra i Úrsula Amargós a la viola, i que tots ells s’han diplomat en Art Dramàtic fa poc. Ja s’ha vist en diferents sales i espero la segueixin representant, i si és així i voleu passar una bona estona no dubteu en anar a veure-la

18/05/2017

Deixa la teva opinió