publicitat

Ercás, dirigida per Silvia Batet, celebra la transformació i la resiliència explorant tres cossos femenins com un llenç mutable. Amb ritualitat, subtilesa i plasticitat, les ballarines creen un llenguatge visual que desafia percepcions tradicionals, mostrant el cos com a fràgil i poderós, estàtic i dinàmic, únic i múltiple.

Sinopsi

Ercás és una celebració de la bellesa de la transformació i la resiliència.

Partint dels materials físics desenvolupats al solo Sacrée, Ercás busca expandir les possibilitats poètiques i calidoscòpiques de tres cossos femenins que esdevenen un llenç mutable, explorant la ritualitat, la subtilesa i la plasticitat del moviment.

En aquesta peça, les ballarines creen un llenguatge visual que desafia les percepcions tradicionals del cos i el seu potencial. Els moviments plàstics i les contraccions precises es combinen per formar patrons hipnòtics que reflecteixen l’essència de la metamorfosi i la capacitat d’adaptació, mostrant com el cos pot ser alhora fràgil i poderós, estàtic i dinàmic, singular i múltiple.

Aquest projecte neix de la necessitat de reconnectar amb el cos des de la seva fisicalitat i visceralitat, després d’una sèrie de treballs en què havíem investigat principalment la relació entre el cos i l’espai.

En la reconnexió amb la fisicalitat, hem explorat la geometria, la contracció i el ritme com a formes de construir cossos mutables que desafien qualsevol definició. El desig del projecte és ampliar els límits físics i discursius del que considerem el cos humà, particularment el cos femení. Jugant amb la imaginació i investigant noves possibilitats, busquem desfer-nos de les idees preconcebudes i observar la qualitat metamòrfica i fluida de la nostra realitat.

Durada:
Idioma:
Sense paraules
Sinopsi

Ercás és una celebració de la bellesa de la transformació i la resiliència.

Partint dels materials físics desenvolupats al solo Sacrée, Ercás busca expandir les possibilitats poètiques i calidoscòpiques de tres cossos femenins que esdevenen un llenç mutable, explorant la ritualitat, la subtilesa i la plasticitat del moviment.

En aquesta peça, les ballarines creen un llenguatge visual que desafia les percepcions tradicionals del cos i el seu potencial. Els moviments plàstics i les contraccions precises es combinen per formar patrons hipnòtics que reflecteixen l’essència de la metamorfosi i la capacitat d’adaptació, mostrant com el cos pot ser alhora fràgil i poderós, estàtic i dinàmic, singular i múltiple.

Aquest projecte neix de la necessitat de reconnectar amb el cos des de la seva fisicalitat i visceralitat, després d’una sèrie de treballs en què havíem investigat principalment la relació entre el cos i l’espai.

En la reconnexió amb la fisicalitat, hem explorat la geometria, la contracció i el ritme com a formes de construir cossos mutables que desafien qualsevol definició. El desig del projecte és ampliar els límits físics i discursius del que considerem el cos humà, particularment el cos femení. Jugant amb la imaginació i investigant noves possibilitats, busquem desfer-nos de les idees preconcebudes i observar la qualitat metamòrfica i fluida de la nostra realitat.

Fitxa artística
Fotos i vídeos
Articles relacionats
La dansa entra als teatres de proximitat

La dansa entra als teatres de proximitat

L’associació On el Teatre Batega presenta, del 18 d’abril al 17 de juliol, el cicle T’apropem allò que ens mou, un pas més en la seva aposta artística que portarà […]

Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit