Els suplicants, conviure a Barcelona

Sinopsi

Projecte interdisciplinari teorico pràctic sobre la visió de les creixents onades de refugiats a partir dels fragments de dos textos: Els suplicants de l’austríaca Elfriede Jelinek i La màscara de la mort vermella d’Edgar Allan Poe.

Els suplicants, conviure a Barcelona toca l’actual preocupació política de com ha d’actuar Europa, garant de democràcia i drets humans, amb relació a aquells que volen també formar-ne part però per a qui no s’ha previst diners. L’altre gran bloc temàtic és la nostàlgia cada vegada més gran que sent una generació hipermoderna, flexible i competent per retirar-se a la privacitat.

El treball vol, amb relació a noves pràctiques de narració literàries, desenvolupar perspectives estètiques i teòriques amb les quals el fenomen de les masses d’onades de refugiats es pugui traduir en imatges de dissolució del cos i la seva fusió en formes i models supraindividuals per d’aquesta manera tornar de manera nova sobre la qüestió de la identitat cultural, el propi i l’estrany i la necessitat de trobar dins el mar d’aclaparadors esdeveniments globals la “pròpia veu”.

Sinopsi

Projecte interdisciplinari teorico pràctic sobre la visió de les creixents onades de refugiats a partir dels fragments de dos textos: Els suplicants de l’austríaca Elfriede Jelinek i La màscara de la mort vermella d’Edgar Allan Poe.

Els suplicants, conviure a Barcelona toca l’actual preocupació política de com ha d’actuar Europa, garant de democràcia i drets humans, amb relació a aquells que volen també formar-ne part però per a qui no s’ha previst diners. L’altre gran bloc temàtic és la nostàlgia cada vegada més gran que sent una generació hipermoderna, flexible i competent per retirar-se a la privacitat.

El treball vol, amb relació a noves pràctiques de narració literàries, desenvolupar perspectives estètiques i teòriques amb les quals el fenomen de les masses d’onades de refugiats es pugui traduir en imatges de dissolució del cos i la seva fusió en formes i models supraindividuals per d’aquesta manera tornar de manera nova sobre la qüestió de la identitat cultural, el propi i l’estrany i la necessitat de trobar dins el mar d’aclaparadors esdeveniments globals la “pròpia veu”.

Fitxa artística
Articles relacionats
Enllaç copiat!