El temps que ens queda és una experiència teatral multidisciplinària on la música en viu, la il·luminació no convencional i una narrativa poètica ens condueixen a través de mons, memòries i ànimes. No et perdis aquesta cita amb l’eternitat. Una obra per a sentir, pensar i recordar-nos que on no hi ha vida, tampoc pot haver-hi mort.
Sinopsi
Què queda quan el temps es deté?
En l’Eterna Eternitat, dues morts treballen en harmonia per a donar equilibri al món. No obstant això, un avís del temps interromp la seva rutina: la humanitat està a la vora de l’extinció. Comença així una cerca contrarellotge per l’essència més pura de l’humà, aquesta espurna vital que dona sentit tant a la vida com a la mort.
Aquesta obra explora temes socials actuals —com la migració, el col·lapse ambiental i la desigualtat— des d’un espai oníric i sense fronteres. També ens parla de la maternitat, l’oblit, la memòria i la possibilitat de redempció a través de l’amor essencial: Amor est vitae essentia.
Tècnica i estètica
Una infraestructura tècnica autònoma, disseny de llums disruptiu, escenografia viva i música en directe permeten que aquesta obra s’adapti a qualsevol escenari. Tot el muntatge ha estat concebut per un equip artístic internacional des de Bolívia, Colòmbia, l’Argentina, Catalunya i Espanya.
“La llum és la forma tangible del temps. Per a veure el que passa en escena, primer cal buscar en les profunditats de unx mateix”. – Kala Badessich
Obra guanyadora de la residència de creació Sala Periferia Cimarronas 2024.
