Sinopsi
El Contrabajo, de Patrick Süskind, és una historia d’inadaptació. Una de moltes. Un home no s’entén amb el món, s’allunya d’ell, no aconsegueix fer que la seva veu s’escolti.
El protagonista és un funcionari de l’Orquestra Nacional. Dur la càrrega des de fa anys d’un contrabaix que li serveix de barrera per a protegir-se dels altres. Des del seu faristol mira sense ésser vist, segur de la monòtona jerarquia que imposa la solemnitat de la partitura. La tranquil·litat econòmica de la seva plaça de funcionari li dóna la comoditat rutinària que necessita. La seva vida és tranquil·la, la seva feina és segura. El seu racó està fet a la seva vida, com el contrabaix. Així passa els dies, tancat en una habitació insonoritzada, sota la omnipresència del seu instrument. Allà res el pertorba. La calma està en la solitud d’una partitura de Mozart.
De sobte tot canvia. El nostre home veu uns ulls on voldria veure’s reflectit. I la tranquil·litat que proporciona ser invisible desapareix, i la seguretat de la seva feina s’esvaeix, i el contrabaix no l’acompanya, i Mozart ja no el calma. Podrà trencar un mecanisme forjat durant dècades i assumir el risc d’encarar-se al món?
