I si expliquem una història d’adults amb les joguines que han sobreviscut a la nostra infància? Aquest és el punt de partida d’El cap als núvols de l’any 2003 que, més de vint anys més tard, continua atrapant el públic amb una proposta delicada i emocionant.
El cap als núvols va ser la seva primera proposta en solitari de Xavier Bobés. I per celebrar els vint anys de creació de l’espectacle, Bobés convida Marc Guillén a endinsar-se en aquest univers de fragments i restes de joguines: un joc insòlit sobre les cases que l’amor fa i desfà, sobre els cossos que abracem una vegada i ara són records, sobre el desig i la solitud.
Sinopsi
Els objectes són testimonis de les nostres vides. Els més quotidians, els més humils, aquells amb els quals convivim, fins i tot sense adonar-nos-en, es converteixen en un dipòsit de les nostres emocions. El teatre pot revifar-los i aconseguir que transmetin els nostres records i emocions als espectadors. Això ho va descobrir fa anys Xavier Bobés, un especialista a crear mons màgics del no-res fent servir els objectes més inversemblants.
