El benefactor d’ Omar Bañón, forma part d’ Eòlia Escena Emergent. Una aposta d’Eòlia i+D i el Teatre Eòlia dedicada a creadores i intèrprets emergents en l’àmbit de les arts escèniques. Un aparador de nous talents. Un primer trampolí per a la visibilitat vinculat als Treballs de Final de Grau de l’alumnat d’Eòlia.

Sinopsi

Dos artistes de circ veuran com les seves vides són interrompudes sense previ avís. Després de quedar-se tirats enmig del no-res i sense una solució ràpida a la vista, ja no podran arribar a temps a la pròxima funció de la seva gira. Fins que algú no es digni a aparèixer per fer-los un cop de mà, a aquests dos els tocarà decidir què fer mentre esperen i, sense públic als voltants, no serà fàcil consensuar la decisió.

Vivim lligats a dues forces antagòniques que tiben de nosaltres. Una intenta llançar-nos a una foscor aclaparadora, en la qual no podem estar segurs de què ens oferirà cada pas. En aquest lloc, xocar, caure, deambular en cercles o acabar constantment en atzucacs és inevitable. Frustrant, sens dubte. Però diuen que els qui no deixen de caminar, de vegades, es topen amb un centelleig que il·lumina la foscor i que els permet veure-ho tot amb claredat, per un instant, només abans d’esvair-se i retornar-los a la foscor més absoluta, i fer impossible, de nou, conèixer el camí. Però són molts els qui no arriben a comprovar si això són enraonies. Simplement abandonen la cerca. Decideixen seure i supliquen sortir d’allà. Aquestes súpliques sovint atrauen la segona de les forces, la qual, providencialment, promet il·luminar el camí i alliberar-los del sofriment. Temptador. Molt temptador…

Omar Bañón
Durada:
Idioma:
Castellà
Edat:
A partir de 16 anys
Sinopsi

Dos artistes de circ veuran com les seves vides són interrompudes sense previ avís. Després de quedar-se tirats enmig del no-res i sense una solució ràpida a la vista, ja no podran arribar a temps a la pròxima funció de la seva gira. Fins que algú no es digni a aparèixer per fer-los un cop de mà, a aquests dos els tocarà decidir què fer mentre esperen i, sense públic als voltants, no serà fàcil consensuar la decisió.

Vivim lligats a dues forces antagòniques que tiben de nosaltres. Una intenta llançar-nos a una foscor aclaparadora, en la qual no podem estar segurs de què ens oferirà cada pas. En aquest lloc, xocar, caure, deambular en cercles o acabar constantment en atzucacs és inevitable. Frustrant, sens dubte. Però diuen que els qui no deixen de caminar, de vegades, es topen amb un centelleig que il·lumina la foscor i que els permet veure-ho tot amb claredat, per un instant, només abans d’esvair-se i retornar-los a la foscor més absoluta, i fer impossible, de nou, conèixer el camí. Però són molts els qui no arriben a comprovar si això són enraonies. Simplement abandonen la cerca. Decideixen seure i supliquen sortir d’allà. Aquestes súpliques sovint atrauen la segona de les forces, la qual, providencialment, promet il·luminar el camí i alliberar-los del sofriment. Temptador. Molt temptador…

Omar Bañón
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 1
  • Laura Clemente
    Laura Clemente
Enllaç copiat!