Dies blancs

Dies blancs

Dies blancs és un espectacle que s’inspira lliurement en la novel·la gràfica Ces jours qui disparaissent, [Aquells dies que desapareixen] de Timothé Le Boucher. A l’escenari, en un dispositiu “cinema-teatre”, vuit joves actors/actrius músics graduats de les darreres promocions de l’Institut del Teatre ens ofereixen la història íntima de l’Andrea i interpel·len el públic sobre la pèrdua d’ideals, el pas del temps, la integritat, la felicitat, les cures i el compromís al llarg de la vida.

Sinopsi

Som a l’any 2001. L’Andrea, un/a jove activista, torna de la contracimera de Gènova on li han buidat un ull en un context de violència policial. Pocs dies després, constata que es desperta un dia de cada dos sense recordar res del dia abans. A poc a poc, s’adona que realment viu aquest dia perdut però a través d’una altra personalitat, que es comporta i actua com el seu contrari. L’Andrea començarà una lluita contra el seu alter ego per reapropiar-se de tot el seu ésser.


Valoració espectadors
  • Josep Oliva Sasé

    Ahir vaig estar al Lliure de Gràcia veient aquesta obra escrita i dirigida pel dramaturg belga, Fabrice Murgia. Començaré dient que va ser d’aquelles poques vegades per sort, que surts al carrer sense saber ni entendre que et volien transmetre. És un al·legat a la manifestació antiglobalització de Gènova del 2001 on la/el protagonista va perdre un ull o bé és una reflexió per saber si quan l’ésser humà envelleix els nostres ideals i conviccions resisteixen el pas del temps. El poc interès que em generava el que estava veient es va veure augmentat pel que ara està tan de moda, enregistraments en viu reflectits en una pantalla i és que en aquest cas són totalment innecessaris perquè només són ampliacions de l’actor que en aquell moment actua i els càmeres movent-se per l’escena l’únic que aconsegueixen és distreure. . Llarga 110 minuts que se’m van fer eterns, repetitiva molt repetitiva fins a arribar a l’avorriment. Les interpretacions dels vuit joves actors i actrius un tant irregulars, però bé. El que és positiu és que em va recordar Ragazzo, la petita joia sobre els fets de Genova que ens va regalar fa uns anys Oriol Pla, escrita per Lali Álvarez.

    30/01/2022