Diario Vivo és una nit única en què periodistes, escriptors i artistes diversos expliquen per primera vegada històries veritables, íntimes i universals. Relats essencials per als seus narradors, memorables per als qui els escolten. Per primer cop, arriba a Barcelona! per a una funció única.

Diario Vivo és una experiència que trenca els motlles del periodisme. Una modalitat de periodisme amb emoció.

Sinopsi

Cada Diario Vivo és efímer i irrepetible: no es reproduirà, no es podrà filmar, i per això no es veurà després a cap xarxa social.

Diario Vivo és una revista viva: en comptes de fullejar les pàgines del diari, els mateixos narradors expliquen una història que els va marcar. Aquestes històries ens serveixen de finestres al món en la diversitat: internacional, temes d’actualitat, investigació, societat, literatura… cada relat, sempre, està explicat en primera persona.

A cadascuna de les seves edicions el comitè editorial de Diario Vivo escull narradors talentosos i madura amb ells històries inoblidables.

Han passat més de 100 narradors per l’escenari de Diario Vivo al llarg de 17 edicions, entre ells Iñaki Gabilondo, Rosa Montero, Julio Llamazares, Soledad Gallego-Díaz, Sergio Del Molino, Gorka Landaburu, Rubén Amón, Gonzo… i tants altres.

ELS ORIGENS

Aquest format de «live journalism» neix als Estats Units de la mà de «Pop-Up Magazine» cap al 2008. Es va produir la seva estrena el desembre de 2017 al Palau de la Premsa, abans de traslladar-se al Teatre Cofidis Alcázar de Madrid . Des de llavors Diario Vivo cultiva la intimitat, el recolliment, l’autenticitat dels relats, l’escolta activa, la litúrgia de l’esdeveniment.

Vivim a l’era de la postveritat, dels fake news, un panorama marcat per una desconfiança generalitzada cap als mitjans i les narratives en general. Bé ho sabem: els relats, i els seus autors, estan en dubte.

Diario Vivo és un camí perquè els «comptadors d’històries» tornin a conquerir credibilitat i legitimitat. Al nostre parer, ells són imprescindibles per llegir i desxifrar el nostre complex món. Pensem que si aquests narradors, des de la seva autenticitat i compromís professional, s’arrisquen en directe, sense intermediació de cap mena, sense cap pantalla, l’impacte és més gran i més genuí. La presència física, la veu, els titubejos, els silencis, amplifiquen el relat i l’arrelen a les emocions.

Diario Vivo pretén tornar a l’essència de les històries i les virtuts de la transmissió oral. En el nostre món digital global, estem saturats d’informacions, links, tweets, likes a les xarxes socials… Aquesta sacietat ens està alienant i ens dificulta estar a l’escolta activa. Només aquest tipus d’escolta atenta permet que les històries ens deixin una petjada inesborrable.

Per això mateix un Diario Vivo no s’enregistra ni es fotografia. És l’única manera perquè el que passi a l’escenari cobri la màxima força. Són condicions idònies perquè es manifesti una emoció genuïna entre els autors i el públic.

Durada:
Edat:
tots els públics
Sinopsi

Cada Diario Vivo és efímer i irrepetible: no es reproduirà, no es podrà filmar, i per això no es veurà després a cap xarxa social.

Diario Vivo és una revista viva: en comptes de fullejar les pàgines del diari, els mateixos narradors expliquen una història que els va marcar. Aquestes històries ens serveixen de finestres al món en la diversitat: internacional, temes d’actualitat, investigació, societat, literatura… cada relat, sempre, està explicat en primera persona.

A cadascuna de les seves edicions el comitè editorial de Diario Vivo escull narradors talentosos i madura amb ells històries inoblidables.

Han passat més de 100 narradors per l’escenari de Diario Vivo al llarg de 17 edicions, entre ells Iñaki Gabilondo, Rosa Montero, Julio Llamazares, Soledad Gallego-Díaz, Sergio Del Molino, Gorka Landaburu, Rubén Amón, Gonzo… i tants altres.

ELS ORIGENS

Aquest format de «live journalism» neix als Estats Units de la mà de «Pop-Up Magazine» cap al 2008. Es va produir la seva estrena el desembre de 2017 al Palau de la Premsa, abans de traslladar-se al Teatre Cofidis Alcázar de Madrid . Des de llavors Diario Vivo cultiva la intimitat, el recolliment, l’autenticitat dels relats, l’escolta activa, la litúrgia de l’esdeveniment.

Vivim a l’era de la postveritat, dels fake news, un panorama marcat per una desconfiança generalitzada cap als mitjans i les narratives en general. Bé ho sabem: els relats, i els seus autors, estan en dubte.

Diario Vivo és un camí perquè els «comptadors d’històries» tornin a conquerir credibilitat i legitimitat. Al nostre parer, ells són imprescindibles per llegir i desxifrar el nostre complex món. Pensem que si aquests narradors, des de la seva autenticitat i compromís professional, s’arrisquen en directe, sense intermediació de cap mena, sense cap pantalla, l’impacte és més gran i més genuí. La presència física, la veu, els titubejos, els silencis, amplifiquen el relat i l’arrelen a les emocions.

Diario Vivo pretén tornar a l’essència de les històries i les virtuts de la transmissió oral. En el nostre món digital global, estem saturats d’informacions, links, tweets, likes a les xarxes socials… Aquesta sacietat ens està alienant i ens dificulta estar a l’escolta activa. Només aquest tipus d’escolta atenta permet que les històries ens deixin una petjada inesborrable.

Per això mateix un Diario Vivo no s’enregistra ni es fotografia. És l’única manera perquè el que passi a l’escenari cobri la màxima força. Són condicions idònies perquè es manifesti una emoció genuïna entre els autors i el públic.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Opinions de l'espectacle 1
  • Nicole Maiterth
Enllaç copiat!