Sinopsi
Dones de fer feines, infermeres, recepcionistes, alumnes, germanes, mares, àvies, amigues, amants… Moltes veus en una sola dona i moltes dones en una sola veu.
Lucia Berlin escriu des de les sales d’espera dels hospitals o mentre treballa netejant cases, a l’autobús, llegint, fumant, bevent, entre disputes i retrobaments familiars. Totes les olors, els sospirs i els crits, les morts i els parts, les llàgrimes i les rialles, les ferides i les cures, les carícies, les esgarrapades, la vida i la mort de cada dia, són silencis i paraules tatuades sobre la pell.
Hem partit de les seves narracions, plenes de modernitat i llibertat, formal i moral, i hem viatjat fins als anys 60, 70 i 80 del continent nord-americà per trobar-nos amb la seva visió de la vida i la mort: directa, valenta, crua, plena de tendresa i d’ironia. Us convidem a seure, deixar passar el temps plàcidament i escoltar.