Des del desert

Fa deu anys Albert Vilalta va ser segrestat en un país situat al Nord-oest d’Africa amb altres companys. Alícia Gómez va ser alliberada als tres mesos. Albert Vilalta i Roque Pascual hi van ser 9 mesos. Durant els mesos de segrest al desert, Vilalta va ser capaç d’escriure poemes d’amor i també de ràbia i d’impotència. Aquests poemes han estat trets a la llum per Carme Canet, en un recital poètic primer i ara en una peça teatral.

La poesia és en sí mateixa transmissora de sentiments, però si és declamada amb el poder dramàtic de Carme Canet, arriba al cor, i si a demés s’acompanya d’una música apropiada, és capaç d’arribar a les profunditats de l’ànima.

Laura Luceño és la responsable de la composició i direcció musical i per fer-ho, es rodeja de bons músics. Joan Esteve Mosquera (bateria), Nico Viso (baix), Èric Suets (guitarra elèctrica), Ferran Cullell (piano) i per a cada moment hi ha una música o una cançó com si haguessin estat creats junts. I qui acaba de teixir un brodat de color és la ballarina/coreògrafa Olga Lladó. La seva dansa no només acompanya, sinó que expressa sentiments, agafa diferents formes segons els personatges representats a l’imaginari del poeta. Els tres llenguatges, poesia, música i dansa es fonen en un de sol per transmetre la soledat, la por, la inseguretat i la incertesa, l’amor o l’enyorança de la persona estimada.

La dansa d’Olga Lledó sobre l’anell aeri és el moment àlgid de l’obra. És d’una bellesa subtil i profunda i a la vegada, un deliciós simbolisme de la lletra amagada sota les cintes de l’esperança.

És molt destacable també l’escenografia de Josep Iglesias i Laia Girbau. Una paret mòbil és a la vegada una eina que separa personatges i escenes, és una pantalla on s’hi projecten imatges i és la presó, laboratori d’aquests bellíssims poemes que són el motiu d’aquesta obra.

Moltes felicitats a tots.

Tres llibretes són les teves úniques armes per sobreviure a un segrest. Menjar enllaunat i vigilància les 24 hores del dia. Aquestes són les condicions en què va viure Albert Vilalta el segrest per part del grup terrorista d'Al-Qaeda a finals del 2009 durant nou mesos.

A partir d'aquests fets Carme Canet ha estat el nexe d'unió entre el cooperant Albert Vilalta, la cantant Laura Luceño i la coreògrafa Olga Lladó que posen sobre l'escenari un gran joc multidisciplinari amb música en directe, projeccions, interpretació i dansa. Les mirades que es fan entre les tres dones a l'escenari, la gran compenetració i la proximitat que transmeten juntes, demostra que l'espectacle s'ha configurat amb molta estima i amor entre la companyia.

D'un fet que pot semblar trist i decebedor, neix la visió més alegre i esperançadora a base dels poemes que va escriure Albert Vilalta durant el seu segrest. Amb totes les disciplines barrejades, una escenografia senzilla però juganera i excel·lentment representativa idealitzada per Laia Girbau i Josep Iglesias, i un treball d'il·luminació genial de la mà d'Albert Faura, la companyia ens convida a veure la part més bonica i lumínica d'un segrest. L'amor, la lluita, la resistència i la resiliència seran els temes que s'abordaran a "Des del desert".

Acompanyat d'un piano a les ordres de Ferran Cullell, Joan-Esteve Mosquera a la bateria, Èric Suets a la guitarra elèctrica, Nico Viso al baix i Laura Luceño a la veu i guitarra acústica, donen la musicalitat necessària perquè aquest espectacle, on Olga Lladó fa un recital sublim de dansa contemporània, posi sobre l'escenari una gran història on el que més destaca són els detalls que a poc a poc han anat configurant els lligams entre els membres de la companyia.

Amb ganes de poder veure'ls sobre altres escenaris on de segur que triomfen una altra vegada!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“Sóc dins, amb tu,

o fora quan tu em dons presència.

Sóc fora amb tu,

encara que tu no em vulguis, ni m’intueixis, ni em necessitis.

Però sóc amb tu.”

 

Amb aquest poema de Carme Canet i la cançó "Vilalta song" de la Laura Luceño dedicats a Albert Vilalta, comença “Des del desert”,un espectacle meravellós, emotiu i poètic, que em va atrapar des d’un principi.

 

20 de novembre de 2009, l’Albert Vilalta, en Roque Pascual i l’Alícia Gómez van ser segrestats mentre anaven al Senegal en una caravana solidària que havia de recórrer diversos països de l'Àfrica. L’Alícia va ser alliberada als tres mesos del seu segrest, en Roque i l’Albert van ser alliberats al cap de nou mesos, convertint-se en els segrestats que més temps havien passat en mans d'Al-Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI) a la regió desèrtica del Sahel.

La voluntat de lluita és innata en el ésser humà. Alguns saben gestionar-la i d’altres no, però hi és. Durant aquest temps, l’Albert Vilalta va escriure cartes, llistes, projectes i poemes. Aquests van ser els seus mecanismes per poder avançar i sobreviure. Somiar, imaginar, crear i recordar. Els seus escrits li van donar força i esperança per seguir endavant.

La Laura Luceño, una treballadora del Túnel del Cadí, del que l’Albert n’era director general, li va escriure una cançó: “Vilalta song”, on li expressava la seva alegria pel seu alliberament. Davant l’emoció que va sentir en escoltar aquella cançó, l’Albert va decidir entregar-li els seus poemes per tal que ella els hi poses musica.

“Diuen que al desert els dies passen lentament. Moltes hores plenes de mil sentiments”

L’actriu i periodista Carme Canet en assabentar-se de l’existència d’aquests poemes musicats, va proposar a l’Albert de portar-ho a escena. Finalment el 8 de novembre de 2018 es pot veure aquest projecte, sota el títol: “Des del desert”, en forma de lectura dramatitzada a la Sala Beckett, dins el cicle “Terrors de la ciutat. Escenari de conflictes i de por”. Amb totes les entrades exhaurides, no hi vaig tenir cap possibilitat d’anar-lo a veure.

“Dubto que ningú sàpiga el que has viscut”

Afortunadament però, hi ha projectes que creixen, i el que va començar com a una lectura dramatitzada, va i es converteix en un espectacle multidisciplinari. Un espectacle poètic i emotiu, on la paraula es transforma en un gran ventall de disciplines artístiques.

“Passen els dies com una lenta agonia. Hi ha algú que ho sap bé”

“Des del desert” és un recull de trenta poemes, 15 de llum i 15 de terror, que neixen a partir de la fe, la il·lusió i la confiança. Presentats en forma de dansa, música, veu, interpretació i projeccions. És la paraula i els dibuixos de l’Albert Vilalta, és la particular dramatúrgia i interpretació de Carme Canet, una actriu que ens sedueix i embolcalla amb la seva veu; és la dansa i les bellíssimes coreografies de l’Olga Lladó, una ballarina que ens parla i hipnotitza amb el moviment del seu cos; és la interpretació musical de Joan Esteve Mosquera (bateria), Nico Viso (baix), Èric Suets (guitarra elèctrica), Ferran Cullell (piano) i la dolça veu de la Laura Luceño (veu i guitarra acústica).

 

Espero i desitjo que algun teatre aposti per aquest meravellós espectacle. Sense cap mena de dubte nosaltres repetiríem !!!

Enhorabona!!!