Cul Kombat

La reivindicació tossuda i valenta del cos, les imatges poètiques fetes amb pinzellades de clown i el monòleg final que posa la pell de gallina i que espero no oblidar mai són alguns dels al·licients d'anar a veure Cul Kombat. L'espectacle és potent, és cert, però sovint es perd en les transicions i alguns “números” naveguen sense trobar bon port. Tot i això, el missatge és  el centre de la peça.

No sé si les dues actrius que protagonitzen aquesta barreja de gèneres (teatrals i humans) tenen intenció de provocar-nos. Potser sí, però a mi em va arribar en diferit. És quan surto al carrer que sento la veritable provocació. Quan veig que després de la defensa conseqüentment sincera de la igualtat entre gèneres (de l'abolició dels gèneres), allò que dins la sala em pot semblar obvi i evident (i em sap greu dir-ho: una mica reiteratiu), a la realitat és poc més que fullaraca.

És en aquella petita conducta masclista (aparentment innocent), en aquell comentari fora de lloc on trobo necessari que la gent vagi a veure Cul Kombat. No són profetes, no fan manifestos polítics. Però formen part d'una incansable lluita que també es fa (i s'ha de fer) des de dalt dels escenaris.

Dimarts passat començava al Teatre Tantarantana el VII Cicle de Companyies en Xarxa amb l'objectiu d'apropar propostes de teatre independent d'arreu de l'estat. Seran nou les companyies que oferiran diferents formes d'entendre l'experimentació en les arts escèniques amb varietat de llenguatges i tècniques, del teatre físic al documental passant pel circ i la performance.

CUL KOMBAT és una proposta de la Companyia Patricia Pardo de València, amb la col·laboració d'Amnistia Internacional per a la campanya "El meu cos, els meus drets".

Cul Kombat està escrita per Guadalupe Sáez i Patricia Pardo i es tracta d'una obra circense-teatral que qüestiona la intromissió en els cossos, en la identitat i la imposició de les categories. Una obra on amb humor es qüestiona la manca de drets sobre el nostre propi cos, la nostra sexualitat i el nostre dret a tenir o no fills.

Cul Kombat és una exploració entorn del gènere i el cos, reivindica el dret a la nuesa, a la revolució feminista i a la identitat sexual múltiple: "uns són alts i d'altres no, uns són miops i d'altres no, uns tenen vagina i d'altres no, un son morenos i d'altres no, uns tenen penis i d'altres no .... Però tots tenim un cul". La idea que aporten amb aquesta original proposta és que si totes les persones, homes o dones, estiguéssim classificats pel cul, seríem iguals i s'eliminaria la concepció de sexe.

Una comèdia seria, una proposta molt interessant on a través del clown, els malabars, la capsa màgica, la música i les imatges, són capaços de parlar i fer visible una realitat que cal acceptar i en la mida del possible corregir.

La meva valoració: 3 cargols i mig

Si desitgeu llegir la crònica sencera, només heu de clicar AQUÍ