Tot el que necessites per anar al teatre

Cuarteto

Cuarteto

El dramaturg argentí Eduardo Rovner és l’autor de Cuarteto, una obra amb una forta mirada ideològica sobre la nefasta dictadura militar del seu país i la història del qual es manté vigent al llarg dels anys. Per això ara el director Gaby Fiorito la porta a escena amb la companyia teatral Altro Ké.

Un quartet de corda està assajant intensament per presentar-se en televisió en un espectacle que commemora l’aniversari de Beethoven. En realitat es tracta d’una gran farsa, ja que els músics no saben executar els instruments, per la qual cosa simulen tocar sobre la pista d’un vinil que col·loquen en un tocadiscs. No obstant això, la dona de Johann, un dels falsos músics, està a l’habitació del costat agonitzant i els seus gemecs generen una gran tensió. El desenllaç serà cruament poètic.

Cuarteto pren la figura d’un lluitador per la llibertat, la igualtat i l’alegria, com va ser Beethoven, i la posa en mans de quatre farsants que, simulant tocar la música del geni, edulcoren les seves existències miserables. Un quartet grotesc i dos personatges reals que representen la vida artística i la vida familiar en contraposició a l’ambient dictatorial que es viu.


Valoració espectadors
  • Yuly Andrea Valero Rozo

    El texto de la obra es potente. El montaje tiene tintes del teatro gestual, de la farsa negra que se conjugan con la música magistral de Bethoveen logrando un lenguaje que nos evoca y convoca a reflexionar sobre la tragedia de nuestros tiempos.

    21/01/2017
  • All Verd

    Una obra metafórica, propera al llenguatge dels somnis, un pel Jodorowskyana diria jo. Potser per això al principi em va descolocar molt: si veus molt cinema i sèries, on tot es hiperrealista ben definit i detallista, aquest métode fins i tot pot generar rebuig. A mes a mes hi ha moments exagerats i un “humor” especial. Però alguna cosa dins el teu cap et diu “ei, aqui darrear hi ha algo mes…” I es ben sa fer un exercici així, posar-te a pensar que carai estan intentant dir. També es curiós veure com reacciona absolutament diferent la gent del públic: uns amb rialles, d’altres amb tensió-.

    Però sobretot al ser una obra de petit format hi ha la opció de fer la post-tertúlia amb els actors i director a for. Un diàleg que per mi va era necessari. Així que crec que hi ha persones a les que no els hi agradara gens una obra així, no es teatre convencional – naturalista, peró per mi un llenguatge així diferent ajuda a obrir la ment i a apropar-nos a altres maneres de interpretar l’art escènic, a connectar diferent, i per tant val la pena.

    16/01/2017
  • Ahí vam anar amb dos amics meus i hem gaudit molt de la funció. Us recomano anar-hi per veure un obra crua i fort

    15/01/2017
  • Hem vist l’estrena i ens ha agradat. Al principi és desconcertant, però poc a poc entens l’escena i comencen les rialles. Ens ha impactat la duressa del paper de la dona, posa el contrapunt a la història i és molt real, una gran actriu.

    14/01/2017