Corocuerpo (de feminidades disidentes o Mejor os calláis todos), un cor de dones trans alcen la veu per dialogar entre elles i interpel·lar el públic com si fossin un cor grec. La resurrecció com a justícia.
Sinopsi
Sylvia Rivera, una de les pioneres de la lluita pels drets de les persones gais, lesbianes i transsexuals, va pronunciar un discurs al New York City’s Christopher Street Liberation Day Rally del 1973 que es va fer famós amb la denominació de “millor calleu tots”. En aquest discurs s’inspiren Mari Lyn Diniz i Dora García, en una performance en la qual treballen amb un grup de dones trans que, com si fossin part d’un cor grec, interactuen amb els espectadors i espectadores.
Aquest corocuerpo articula una crítica directa a la violència estructural dels discursos cis normatius, tant heterosexuals com homosexuals, i reivindica formes de vida que han estat històricament expulsades de l’esfera pública. La incorporació de fragments de la cançó O Amor, de la cantant brasilera Gal Costa, reforça la idea de resurrecció com a justícia: ressuscitar aquí significa fer visibles veus silenciades, cossos exclosos i genealogies dissidents.
El concepte de resurrecció és comú en la segona acció de Dora García al projecte artístic Extramurs, El bicho. Precisament, la cançó de Gal Costa que es recita adapta un poema de Vladímir Maiakovski (Amor 3), el mateix autor que inspira El bicho.
Corocuerpo (De feminidades disidentes o Mejor os calláis todos) i El bicho formen part del projecte del Museu Tàpies Extramurs, que concep la ciutat com un espai d’intervenció i mediació. Amb un enfocament multidisciplinari i plural, fomenta el diàleg interinstitucional, amb l’espai públic i amb el medi ambient. Amb la col·laboració estable d’EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i del Grec Festival Barcelona, entre d’altres, el projecte Extramurs proposa intervencions i activitats que responen a les necessitats contemporànies i que fomenten noves narratives comunitàries a l’espai urbà. El gest de considerar els murs de l’espai públic com a portadors de les veus ciutadanes, espais on es materialitzen els discursos col·lectius i es ressignifiquen les experiències compartides ens connecta directament amb el pensament tapià.
Amb caràcter anual, cada edició d’Extramurs s’expandeix des del Museu Tàpies a l’espai públic en col·laboració amb el Grec Festival de Barcelona i altres entitats de la ciutat. Per a l’edició del 2026, s’ha convidat l’artista Dora García. Dora García treballa principalment en les arts visuals, i ocasionalment col·labora en els camps de la dansa i el teatre, o s’implica en l’àmbit social i polític. L’obra de Dora García abasta la literatura, el cinema, la instal·lació i la performance, i se centra en històries que ella mateixa construeix i escenifica, per crear situacions dissenyades per implicar el visitant i provocar experiències úniques i introspectives.
En el marc del projecte del Museu Tàpies Extramurs 2026, comissariat per Imma Prieto, directora del Museu Tàpies, i Judith Barnés, responsable de programes públics del Museu Tàpies.
