Sinopsi

Un dels valors més nous de la dansa francesa actual ens convida a reflexionar, a cop de hip-hop, sobre el fenomen de l’emigració i els somnis de l’exili, especialment en el context de les relacions entre França i Algèria.

L’escena del hip-hop a França té una potència extraordinària que ha generat grans talents capaços de portar als escenaris un estil nascut al carrer i transformar, així, la manera d’entendre la dansa. Un d’aquests noms és el de Kader Attou, director artístic, ballarí i coreògraf de la Cie Accrorap, fundada el 1989 per ell mateix i per altres noms essencials de la dansa francesa actual, com ara Eric Mezino, Chaouki Saïd, Mourad Merzouki o Lionel Frédoc. La contemporaneïtat, la barreja de cultures i un fons humanista són marques de fàbrica d’aquest creador, que també és director del Centre Choréographique National de La Rochelle i que s’inspira tant en el hip-hop com en les arts del circ, en la dansa contemporània o en les arts de la imatge. I és que les seves coreografies trenquen fronteres entre gèneres per tocar temes del màxim interès i de tanta actualitat com Douar. En la peça que veurem al Grec, Attou posa a ballar un seguit de ballarins algerians que ens parlen amb el llenguatge del moviment sobre aquests somnis que, a banda i banda del Mediterrani, inspiren exilis i migracions. L’artista evita els llocs comuns i els clixés per tal de parlar-nos de l’avorriment, de la sensació de sentir-se empresonat i dels somnis de llibertat dels joves algerians, però també de les dificultats que troben uns altres joves, aquests residents a França, per assumir la doble cultura en la qual han crescut.

 

 

Sinopsi

Un dels valors més nous de la dansa francesa actual ens convida a reflexionar, a cop de hip-hop, sobre el fenomen de l’emigració i els somnis de l’exili, especialment en el context de les relacions entre França i Algèria.

L’escena del hip-hop a França té una potència extraordinària que ha generat grans talents capaços de portar als escenaris un estil nascut al carrer i transformar, així, la manera d’entendre la dansa. Un d’aquests noms és el de Kader Attou, director artístic, ballarí i coreògraf de la Cie Accrorap, fundada el 1989 per ell mateix i per altres noms essencials de la dansa francesa actual, com ara Eric Mezino, Chaouki Saïd, Mourad Merzouki o Lionel Frédoc. La contemporaneïtat, la barreja de cultures i un fons humanista són marques de fàbrica d’aquest creador, que també és director del Centre Choréographique National de La Rochelle i que s’inspira tant en el hip-hop com en les arts del circ, en la dansa contemporània o en les arts de la imatge. I és que les seves coreografies trenquen fronteres entre gèneres per tocar temes del màxim interès i de tanta actualitat com Douar. En la peça que veurem al Grec, Attou posa a ballar un seguit de ballarins algerians que ens parlen amb el llenguatge del moviment sobre aquests somnis que, a banda i banda del Mediterrani, inspiren exilis i migracions. L’artista evita els llocs comuns i els clixés per tal de parlar-nos de l’avorriment, de la sensació de sentir-se empresonat i dels somnis de llibertat dels joves algerians, però també de les dificultats que troben uns altres joves, aquests residents a França, per assumir la doble cultura en la qual han crescut.

 

 

Opinions de l'espectacle 1
  • Miquel Gascon Baz
    Miquel Gascon Baz
    Teatre Barcelona
Enllaç copiat!