Cia. La Klandestina: Fuga

“Fuga” de la companyia La Klandestina, escrita i dirigida per Montse Albàs, és la tercera obra que es pot veure a la Sala Fènix, dins la programació dedicada a la memòria històrica.

La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser el conflicte més sanguinari que es va viure a Europa occidental després de la Primera Guerra Mundial (1918). Assassinats sistemàtics, tortures, violència i molta brutalitat. Molts dels que ho varen viure ja han anat desapareixent per edat. Era la generació dels nostres besavis, els pares dels nostres avis. La meva generació encara en sabem algunes històries del que va passar, i no gràcies als estudis acadèmics, ni a la voluntat d’alguns governants, que prefereixen oblidar i mirar cap a un altra banda. És cert que hi ha molts llibres i se’n fan obres de teatre que en parlen del tema.

És la meva generació qui ha trencat silencis, però quan nosaltres no hi siguem, qui en parlarà? Els nostres fills?

Al meu company i a mi, les nostres àvies, ens van explicar moltes històries, de manera quasi clandestina, perquè encara hi havia por en els seus relats, pel que van haver de viure les seves famílies. Però, que en saben els nostres fills?

“Fuga” busca respostes. És el record de recordar. És denunciar el no saber-ne més de la guerra. És no deixar que la guerra civil es converteixi en quelcom llunyà. És un relat explicat des d’una altra visió. És el relat dels nostres joves.

“Fuga” és una dramatúrgia col·lectiva en forma de monòleg en el que es barreja ficció i realitat.

Arnau Casanoves és l’únic intèrpret físic d’aquesta peça. Ell interpreta a l’Eduard, un noi que està fent un màster d’història basat en la Guerra Civil.

L'Arnau dona veu a tots els protagonistes que hi surten a l’obra, al besavi Joan i al seu avi.

Els altres protagonistes ( la mare, la dona, els mossos,...) els anirem sentint a través de converses telefòniques i veus en off.

La desaparició i recerca de l’avi, juntament amb les cartes del besavi són el fil conductor de l’obra. Amb les cartes podem conèixer que va passar durant la guerra. De fet les cartes són reals, escrites pel besavi de l’Arnau des del front.

Cartes, arxius fotogràfics, textos sobre la guerra civil, vivències i relats de familiars i combatents anònims, han estat les fonts d’on ha sorgit aquest relat.

Enhorabona a tot l’equip, per aquesta proposta, sobretot a l’Arnau Casanoves per la seva veritat i generositat en compartir amb tots nosaltres una part de la seva història, i per fer-nos gaudir d’una interpretació molt acurada, i de moments escènics que personalment em van emocionar molt.

Als que em llegiu només dir-vos que no us perdeu aquesta petita joia. Recomanable per a tots els públics, sobre tot als nostres joves. No deixem que el silenci guanyi la batalla.

“Fuga” ha estat guardonat amb el Premi al millor espectacle per votació popular de la Mostra de Barcelona 2019

“Del passat, destruïm misèries,

esclaus, aixequeu vostres cors:

la terra serà tota nostra,

no hem estat res i ho serem tot!”

La Companyia “La Klandestina” ens presenta una peça dins d’un cicle de Memòria Històrica. En forma de petit format, Fuga és una peça teatral que és capaç de transmetre una gran emoció i provocar una profunda reflexió.

Basant-se en diferents textos sobre la mal anomenada Guerra Civil  (La Guerra civil al Monstsec de F. Sanchez Agustí, Els combatents anònims de J. Ripoll, Cartes des del front d’E. Vila, Cartes a Màrius Torres de J. Sales, la Companyia teixeix una història actual plena de records i nostàlgies. Un net amb una intensa i tendra relació amb un avi, un avi que li parla d’un besavi desaparegut al final de la guerra fugint cap a França amb la imatge del fracàs i la derrota a la cara, unes cartes del besavi a casa, unes monedes de plata vigents durant el govern de la República. L’avi, amb un començament d’una malaltia degenerativa, torna de tant en tant a la consciència per explicar-li al net que és “un home amb un vidre al cor, que quan  remeno alguna por, alguna temença, el vidre es mou i em fa molt de mal”. Una innocent i deliciosa manera de narrar la nostàlgia d’un passat no explicat.

Dirigida per Montse Albàs el petit espai escènic ben aprofitat per Furti Coromina, ens porta del present a dues generacions enrere, utilitzant  recursos senzills però eficaços, com la pissarra per dibuixar l’arbre genealògic de la família o una mitja escala per anar a les golfes. L’espai es fa gran a mida que va avançant l’obra, creix en volum i en distància acostant-nos d’una manera eficaç al front, a l’esperança, al patiment i a la derrota.

Tots els recursos estan ben posats i en el lloc i moment per reforçar la història: la il·luminació de Quim Blancafort, les gravacions de Jordi Ginesta, les veus en off. Tot està posat en el moment precís per no trencar el ritme i la cadència. La Internacional i Bella Ciao estan en el lloc que els pertoca i enlloc més. Tot calculat i mil·limetrat.

Especial menció vull fer a la gran interpretació d’ Arnau Casanovas que no defalleix en cap moment sinó que creix a mida que avança l’obra amb un esplèndid treball actoral. Des que simula un concert tocant una guitarra elèctrica fins a fer de l’avi passa per totes les emocions parlant amb altres personatges no presents en escena i reflexionant amb ell mateix.

L’acceptació del passat permet al protagonista afrontar el present i recuperat la serenitat i el valor que havia perdut.

No és estrany que retorni després d’haver passat per altres Sales des de fa un any. Li desitgem llarga vida a l’obra i a la Companyia.