la soledad sonora, creada per Celia Espadas, és un solo de dansa inspirat en els poemes de San Juan de la Cruz que, a través de cinc capítols i del diàleg del cos amb sons, llum, objectes i paraula, traça un itinerari de recerca marcat per la pèrdua, la solitud i la trobada.
Sinopsi
la soledad sonora és una peça de dansa en format de solo que –inspirada als poemes de San Juan de la Cruz– ens planteja un itinerari de recerca (del/la estimat/da, del coneixement, del saber universal… de la BELLESA) en el que es plantegen temes tan humans com l’amor, la solitud, la fe i la cerca de l’ésser. La peça s’estructura en cinc capítols en els que, mitjançant la interrelació del cos amb altres elements (sons, objectes, llum, el vestuari, la paraula…), es generen diàlegs de idees duals com l’absència/la trobada, el tot/el no-res, la llum/la nit i la mort/la vida. La pèrdua, la solitud, la recerca, la nit i la trobada són l’itinerari recorregut fins a conformar la soledad sonora.
