Sinopsi

Carmen…
El foc de l’instint pur.
La història d’una dona fidel al seu destí.
Dos camins que es creuen: Don José, un inexpert soldat, a qui enamora i arrossega cap a una vida marginal… i Escamillo, el torero que desperta en ella forts instints de passió.
Una dona que segueix només els designis del seu cor!
La seva ànima indomable la conduirà cap al seu destí fatal: la llibertat i la mort… dues cares de la mateixa moneda.

Carmen, d’Òpera Emoció, és el “realisme” en la seva màxima esplendor. Un cop més, igual que a La Traviata, la força de la veu humana i la seva proximitat ens provoca les més profundes emocions. Una història arquetípica i ancestral que ens tocarà la fibra més íntima. Gràcies a la proximitat dels cantants, l’emoció reviu a cada instant …
Òpera de primera fila és viure l’òpera intensament, des de dins.

Durada:
105 minuts

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 2

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

L’òpera a quatre passes

Si fa unes setmanes parlàvem de la Carmen ballada de la Companyia d'Antonio Gades, ara ens toca parlar del mateix personatge però en una versió operística de petit format. Aquí la gran obra de Georges Bizet es veu reduïda a quatre cantants i una narradora que va explicant, potser a vegades de forma innecessària, el que passarà a cada escena. M'hagués agradat més una narració menys didàctica, però s'ha d'agrair, almenys, que el personatge de la Manolita (Gemma Charines) aporti un humor que fa rebaixar substancialment el dramatisme de la trama i que supleix aquelles escenes que en la peça original es resolen amb el Cor o amb altres personatges que aquí no apareixen. Dels cantants, destaquen sobretot la mezzo Ángela Lorite, en el paper protagonista, i la soprano Natasha Tupin, en el paper de Micaela. La força vocal i dramàtica que posen a les seves actuacions impacta força quan el públic és tan proper i la quarta paret es trenca constantment. L'escenografia es limita a quatre burladeros i poca cosa més, mentre que la direcció escènica i musical mostren talent... però no acaben de rematar la feina. Sigui com sigui, propostes d'aquesta mena serveixen per acostar el món de l'òpera a la gent i donar oportunitats a alguns cantants lírics de qualitat.

17/04/2016
Hebert Parodi

Nueva apuesta del Gaudí tras “La Traviata” del formato “ópera de cercanía”, siguiendo en la, acertada, línea de programar títulos muy conocidos, que a todos nos suena la historia o fragmentos del libreto; en esta ocasión, “Carmen”, de Bizet. Muy interesante para quienes como yo, estamos alejados o no familiarizados con el género y, para todos, el poder disfrutar de una proximidad total con los intérpretes y sus voces.
Quizás para los melómanos más entendidos esta propuesta (figura del narrador, ausencia de coros, escenografía casi nula, únicamente la presencia de los personajes principales, un piano…) les puede parecer distorsionada en beneficio de ser accesible. Pero conmigo funciona.
Sigo sin poder valorar (no tengo experiencia ni el oído educado) la calidad vocal y técnica de los cantantes pero sí decir que los he disfrutado mucho, sobre todo la protagonista, Ángela Lorite, y Natasha Tupin (que protagonizaba “La Traviata”).
Por poner alguna pega, los subtítulos que se proyectan son demasiado pequeños y en esta ocasión, la figura de la narradora es demasiado protagonista. Es lógico y necesario su papel pues explica escenas que no se representan pero creo que aquí, a diferencia de la propuesta previa, se abusa de la misma.
En resumen, muy recomendable totalmente para los no iniciados, los amantes del género expulsados de los grandes teatros por sus precios y para quienes desean saborear una ópera desde muy cerca, donde la puesta en escena, los decorados majestuosos y los numerosos coros no están y todo se centra en la emoción de la proximidad y del canto.

05/05/2016

Deixa la teva opinió