Sinopsi

Gades va estrenar el seu espectacle Carmen al Gran Teatre de París al març de 1983 i va continuar representant-lo exactament igual durant més d’una dècada. L’espectacle va tenir en el món artístic d’Antonio Gades un important paper, només comparable al dels textos de García Lorca. Ara la renascuda Companyia Antonio Gades, creada a la calor de la Fundació que porta el nom del ballarí recupera aquest treball, un dels més significatius muntatges del desaparegut artista.

Dirigit per Stela Arauzo, d’aquest ballet va dir Gades: “A Carmen se la va emportar Merimée a França, però nosaltres l’hem tornat a portar a Espanya. En gairebé totes les versions se l’ha tractat d’una manera superficial i frívola, quan en realitat va ser una incompresa, perquè quan es va escriure l’obra el 1837, aquesta dona va escandalitzar als puritans i als que no podien veure que ella representava la veritable emancipació de la dona. A la nostra versió el ball és protagonista absolut, i qui diu ball diu ritme, música i moviment. La nostra intenció ha estat la de trobar a les nostres arrels, en la nostra idiosincràsia, els elements d’aquesta Carmen i per a això hem utilitzat el ball i el cant flamenc, que han servit de contrapunt amb la bella partitura de Bizet“.

Durada:
Sinopsi

Gades va estrenar el seu espectacle Carmen al Gran Teatre de París al març de 1983 i va continuar representant-lo exactament igual durant més d’una dècada. L’espectacle va tenir en el món artístic d’Antonio Gades un important paper, només comparable al dels textos de García Lorca. Ara la renascuda Companyia Antonio Gades, creada a la calor de la Fundació que porta el nom del ballarí recupera aquest treball, un dels més significatius muntatges del desaparegut artista.

Dirigit per Stela Arauzo, d’aquest ballet va dir Gades: “A Carmen se la va emportar Merimée a França, però nosaltres l’hem tornat a portar a Espanya. En gairebé totes les versions se l’ha tractat d’una manera superficial i frívola, quan en realitat va ser una incompresa, perquè quan es va escriure l’obra el 1837, aquesta dona va escandalitzar als puritans i als que no podien veure que ella representava la veritable emancipació de la dona. A la nostra versió el ball és protagonista absolut, i qui diu ball diu ritme, música i moviment. La nostra intenció ha estat la de trobar a les nostres arrels, en la nostra idiosincràsia, els elements d’aquesta Carmen i per a això hem utilitzat el ball i el cant flamenc, que han servit de contrapunt amb la bella partitura de Bizet“.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 1
  • Carles Armengol Gili
    Carles Armengol Gili
    Teatre Barcelona
Articles relacionats
Enllaç copiat!