Cantus Gestualis #INTROITUS

Cantus Gestualis #INTROITUS

Quina relació mantenen joc i mort? Amb aquesta pregunta en ment i treballant exclusivament amb actrius no professionals, la companyia Ça marche inicia una trilogia que desenvoluparà en els propers anys.

Sinopsi

Amb el nom de cantus gestualis es coneixien durant l’edat mitjana les composicions literàries pensades per ser cantades o recitades en veu alta i que narraven fets i gestes protagonitzades pels reis i els herois del moment, però també els martiris dels sants. D’aquesta manera, l’audiència que escoltava els relats de dolor i patiment d’aquestes persones notables tenia la possibilitat de relativitzar els seus propis dolors i misèries i suportar-los millor. A partir d’aquest concepte, la companyia Ça Marche ens dibuixa un relat que gira al voltant de la relació entre el teatre i la mort, i com aquests dos espais s’integren en la nostra quotidianitat. Ho fa treballant amb dues dones no professionals de més de 75 anys que conduiran íntegrament aquest espectacle. Assumint el mateix paper original dels antics narradors d’altres temps, aquestes intèrprets es qüestionaran què és cantus i què és gestualis en el nostre dia a dia, tot mirant de trobar quins són els espais apartats i amagats de la nostra existència que mantenim com a individus.

És la proposta més nova d’una companyia que ha visitat anteriorment el Grec Festival de Barcelona, tot i que de manera virtual (amb From story to tale, Grec 2020), i que, entre altres, ha treballat ja amb persones grans no professionals i amb nenes i nens. Encapçalada per Nico Jongen i Laura Viñals i integrada també per Carmen Triñanes, Aurora Bauzà, Mariona Signes i Marc Salicrú, Ça Marche ha creat l’anomenada Trilogia del fill, integrada pels muntatges Ça vaTa gueule i Silence, i més recentment Los figurantes, tots projectes amb els quals reflexionen al voltant del marc de la infantesa i de la manera com es llegeix.

El seu darrer muntatge arriba al Grec com a guanyador del premi Adrià Gual que concedeix l’Institut del Teatre per tal d’oferir suport i impulsar la producció i l’exhibició de projectes d’escenificació professionals, de qualitat i marcats per la creativitat. A més d’un ajut econòmic per a la producció, l’espectacle guanyador es programa dins del Grec Festival de Barcelona de l’any següent.

Durada:
Idioma:
Castellà
Sinopsi

Amb el nom de cantus gestualis es coneixien durant l’edat mitjana les composicions literàries pensades per ser cantades o recitades en veu alta i que narraven fets i gestes protagonitzades pels reis i els herois del moment, però també els martiris dels sants. D’aquesta manera, l’audiència que escoltava els relats de dolor i patiment d’aquestes persones notables tenia la possibilitat de relativitzar els seus propis dolors i misèries i suportar-los millor. A partir d’aquest concepte, la companyia Ça Marche ens dibuixa un relat que gira al voltant de la relació entre el teatre i la mort, i com aquests dos espais s’integren en la nostra quotidianitat. Ho fa treballant amb dues dones no professionals de més de 75 anys que conduiran íntegrament aquest espectacle. Assumint el mateix paper original dels antics narradors d’altres temps, aquestes intèrprets es qüestionaran què és cantus i què és gestualis en el nostre dia a dia, tot mirant de trobar quins són els espais apartats i amagats de la nostra existència que mantenim com a individus.

És la proposta més nova d’una companyia que ha visitat anteriorment el Grec Festival de Barcelona, tot i que de manera virtual (amb From story to tale, Grec 2020), i que, entre altres, ha treballat ja amb persones grans no professionals i amb nenes i nens. Encapçalada per Nico Jongen i Laura Viñals i integrada també per Carmen Triñanes, Aurora Bauzà, Mariona Signes i Marc Salicrú, Ça Marche ha creat l’anomenada Trilogia del fill, integrada pels muntatges Ça vaTa gueule i Silence, i més recentment Los figurantes, tots projectes amb els quals reflexionen al voltant del marc de la infantesa i de la manera com es llegeix.

El seu darrer muntatge arriba al Grec com a guanyador del premi Adrià Gual que concedeix l’Institut del Teatre per tal d’oferir suport i impulsar la producció i l’exhibició de projectes d’escenificació professionals, de qualitat i marcats per la creativitat. A més d’un ajut econòmic per a la producció, l’espectacle guanyador es programa dins del Grec Festival de Barcelona de l’any següent.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Articles relacionats
Ça Marche: És clar que això marxa!

Ça Marche: És clar que això marxa!

Aquí no és l’economia, estúpid, són les persones. Ho podríem dir així, parafrasejant al mirall multiplicat de l’escena aquella dita de la campanya electoral de Clinton del 1992. O potser […]

Enllaç copiat!