Sinopsi

Musicalment la ciutat de Betlem, capital de l’estat de Pará, localitzada al nord del Brasil, és un carib amazònic format gràcies a les RUTES de contraban. Als anys 1950, els navius que portaven perfums i whisky carregaven també vinils de merenga, salsa i zouk. Seixanta anys després, la influència de les sonoritats caribenyes va fer que la música paraense derivar al “tecnobrega”, gènere musical creat per APROPIACIÓ I ALTERACIÓ de músiques populars. Les “aparelhagens”, ESTRUCTURES furioses i monumentals del SO que avui dia ANIMEN les FESTES de tecnobrega, van començar com carrets de mà amb un tocadiscs i un altaveu anomenats en els anys 1950 de “picarpes”, i el projector de so portava el sobrenom de BOCA DE FIERRO.

El nostre paisatge de PARTIDA és la paraula Betlem: lloc on hi ha confusió, caos, aldarull i rebombori. El que està desorientat, perdut o en alegria.

Què tal un sol mega sonor, una metralladora GIRATÒRIA, una dansa-aparelhagem, un cos-nau que es desenganxa de la identitat i remena i treme (tremola) furiosament?

La coreògrafa carioca Marcela Levi i la coreògrafa argentina, radicada a Rio de Janeiro, Lucía Russo van fundar en 2010 Improvável Produções. Levi & Russo aposten en un projecte d’autoria compartida, en una direcció artística que apunta per un règim de sentit obert en què diferents posicions inventives s’entrecreuen en un procés que acull línies Desviantes, dissens i diferències internes com a força crítica constructiva i no com polaritats contradictòries i auto-excloents.

Durada:
Sinopsi

Musicalment la ciutat de Betlem, capital de l’estat de Pará, localitzada al nord del Brasil, és un carib amazònic format gràcies a les RUTES de contraban. Als anys 1950, els navius que portaven perfums i whisky carregaven també vinils de merenga, salsa i zouk. Seixanta anys després, la influència de les sonoritats caribenyes va fer que la música paraense derivar al “tecnobrega”, gènere musical creat per APROPIACIÓ I ALTERACIÓ de músiques populars. Les “aparelhagens”, ESTRUCTURES furioses i monumentals del SO que avui dia ANIMEN les FESTES de tecnobrega, van començar com carrets de mà amb un tocadiscs i un altaveu anomenats en els anys 1950 de “picarpes”, i el projector de so portava el sobrenom de BOCA DE FIERRO.

El nostre paisatge de PARTIDA és la paraula Betlem: lloc on hi ha confusió, caos, aldarull i rebombori. El que està desorientat, perdut o en alegria.

Què tal un sol mega sonor, una metralladora GIRATÒRIA, una dansa-aparelhagem, un cos-nau que es desenganxa de la identitat i remena i treme (tremola) furiosament?

La coreògrafa carioca Marcela Levi i la coreògrafa argentina, radicada a Rio de Janeiro, Lucía Russo van fundar en 2010 Improvável Produções. Levi & Russo aposten en un projecte d’autoria compartida, en una direcció artística que apunta per un règim de sentit obert en què diferents posicions inventives s’entrecreuen en un procés que acull línies Desviantes, dissens i diferències internes com a força crítica constructiva i no com polaritats contradictòries i auto-excloents.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Enllaç copiat!