Baró d'Evel: Falaise

Vuit artistes en escena en constant suma. La felicísima combinació de circ, teatre, dansa, acrobàcia, doma, música i escenografia ens produeix un impacte extraordinari i seguim la representació entre la sorpresa, la felicitat, el riure i una sort d’estranya i dolça malenconia que tenyeix tot el espectacle. Magnífic espectacle de Baró d’Evel. Ningú que estimi el teatre hauria de perdre-se’l. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/10/04/falaise/

La gente que me conoce sabe que no me gusta arriesgar. Me gusta el teatro y me cuesta abrirme a nuevas disciplinas.
Personalmente no hubiera comprado la entrada para este Falaise porque no cuadra con lo que yo suelo ver.
El éxito que tuvo en el Grec, recomendaciones de amigos y el hecho de dar una oportunidad a la nueva programación del Lliure hizo que me animara.
Y qué decir…
Pues que nunca antes había visto lo que he visto hoy.
Un espectáculo de danza, de acrobacias, de circo, con humor, con música, con palomas que sobrevuelan la platea, un caballo maravilloso que interactua con los intérpretes…
Números impresionantes que me han dejado con la boca abierta.
Salgo encantado!

Por poner una pega… le daria un tijeretazo de 15 minutos para no hacer tan larga la obra.
Por lo demás… Id a verla! Es único!

Demà dimecres el Grec arriba al final i ahir la companyia franco-catalana Baró d’evel ens va obsequiar al Lliure amb aquesta joia que difícilment oblidarem. Amb una impressionant i impactant escenografia de Lluc Castells i que és el pes que suporta tot l’espectacle, ens parla del buit, aquest buit del qual tots hem de llançar-nos, aixecar-nos i seguir endavant, i ho fan amb dansa, música i circ. En la dansa 8 artistes que tant a nivell individual com grupal i utilitzant el llenguatge corporal del moviment recreen una coreografies magníficament coordinades, convulsions incloses. Pel que fa a la música, fantàstica tant els temes enregistrats com els que en viu interpreten. I la part que tracta de circ dóna la sensació que tenen la llibertat individual, en no tractar-se d’equilibris conjunts, d’executar-a la seva manera i encara que es tracti de salts, tombarelles i altres comporten més dificultat que que la majoria d’acrobàcies que estem acostumats a veure en els circs. Humor la major part absurd, però molt molt divertit. La part poètica està present pràcticament en tot l’espectacle però recobra moments idíl·lics quan el cavall blanc surt a escena i amb un ensinistrament insuperable es converteix en un artista més. En aquest punt vull ressaltar l’escena quan els 8 artistes estan interpretant una coreografia i el cavall va fent els mateixos passos que els actors, extraordinari. El mateix passa amb els coloms blancs que obeeixen, volen i es posen on se’ls indica creant moments de gran tendresa. Mai faig comparacions però en aquest cas si vull dir que aquest espectacle no té res però res a envejar al que fa uns dies vam veure al Palau de la Música per la companyia australiana. Extraordinari, sublim i no cal dir que un IMPRESCINDIBLE, que es podrà veure del 25/9 al 13/10 al Lliure. Us consell, si aneu (jo ho faria) compreu localitats a partir de la fila 5 ja que les primeres files queden per sota de l’escenari, jo estava a la fila 6 i perfecte. Llarguíssims aplaudiments més que merescuts.amb tota la platea dempeus.