Olga Onrubia presenta l’espectacle de noves dramatúrgies Ay ay ay, on es planteja com es pot viure en pau en un món regnat pel caos.

Sinopsi

Quines són les meves estratègies per creure’m viva i satisfeta? Tot està bé? Es tracta d’això, no? De què tot estigui bé. Que tots estiguem bé. Sempre. Com conciliar llavors la necessitat de control i les catàstrofes? Com sentir-nos segurs i alhora oberts a la incertesa? Com preparar-se per al pitjor i viure en pau alhora?

Tot és tan impredictible que no hi caben teories. I tinc la sensació que viure esdevé un: “campi qui pugui!”

La malaptesa humana exposada en l’intent inútil de controlar les nostres pròpies vides. La recerca de sentit. Obrir-se al misteri és massa inconcret. I si … I si … Necessitem un context. Uns límits. Unes parets que ajudin a contenir el dolor de la incertesa. Es tracta de no patir. Que no faci mal. Es tracta no mostrar-se massa. Es tracta de dissimular. Es tracta de sobreviure. Es tracta de tenir la nevera plena i diners de reserva pel que pugui passar. Per sort sempre hi haurà algú que pateix més que nosaltres. Això ens consola. I mentrestant fingim que vivim. Fingim que no patim. Fingim que tot està bé. Tant absurd com humà.

“Ay ay ay” parla de la vulnerabilitat, de les estratègies que utilitzem per protegir-nos. Parla de la por a viure.

COMPANYIA

Olga Onrubia (Barcelona, 1977). L’any 2006 em graduo a l’Institut del Teatre de Terrassa. El darrer any de formació entro en contacte amb el director i creador Oskar Gómez Mata. Quedo completament captivada per la seva feina i a partir d’aquí augmenta el meu interès per la creació contemporània.

El 2008 començo a treballar amb el director Oskar Gómez Mata a la seva companyia L’Alakran instal·lada a Ginebra, Suïssa. Participo a Kairos, sísifos y zombies (2008-2015) i Estoy en misa, vuelvo enseguida (2010-2013). Fem gira durant anys per Suïssa, Espanya, Portugal, França, Itàlia i Sud-amèrica, on actuem a festivals internacionals com el festival d’Avignon (França), Festival IETM – Zurich (Suiza), Centro Pompidou/Beaubourg – Paris (França)…

La meva feina amb Alakran marca definitivament la meva concepció del teatre com art viu, present i agitador. L’any 2016 començo a treballar amb la Compagnie LaScam de Lausanne, Suïssa, amb la qual col·laboro actualment i amb la qual he participat en les creacions Il le faut, je le veux (febrer 2017) i Zang boum tuut (novembre 2018).

El febrer del 2018 començo a treballar en el meu primer projecte en solitari, Ay ay ay. Tinc l’oportunitat de presentar una primera etapa de treball al festival TacTacTac a Lausanne a l’abril 2018 i al festival de la Cité de Lausanne al juliol 2018.

Durada:
Sinopsi

Quines són les meves estratègies per creure’m viva i satisfeta? Tot està bé? Es tracta d’això, no? De què tot estigui bé. Que tots estiguem bé. Sempre. Com conciliar llavors la necessitat de control i les catàstrofes? Com sentir-nos segurs i alhora oberts a la incertesa? Com preparar-se per al pitjor i viure en pau alhora?

Tot és tan impredictible que no hi caben teories. I tinc la sensació que viure esdevé un: “campi qui pugui!”

La malaptesa humana exposada en l’intent inútil de controlar les nostres pròpies vides. La recerca de sentit. Obrir-se al misteri és massa inconcret. I si … I si … Necessitem un context. Uns límits. Unes parets que ajudin a contenir el dolor de la incertesa. Es tracta de no patir. Que no faci mal. Es tracta no mostrar-se massa. Es tracta de dissimular. Es tracta de sobreviure. Es tracta de tenir la nevera plena i diners de reserva pel que pugui passar. Per sort sempre hi haurà algú que pateix més que nosaltres. Això ens consola. I mentrestant fingim que vivim. Fingim que no patim. Fingim que tot està bé. Tant absurd com humà.

“Ay ay ay” parla de la vulnerabilitat, de les estratègies que utilitzem per protegir-nos. Parla de la por a viure.

COMPANYIA

Olga Onrubia (Barcelona, 1977). L’any 2006 em graduo a l’Institut del Teatre de Terrassa. El darrer any de formació entro en contacte amb el director i creador Oskar Gómez Mata. Quedo completament captivada per la seva feina i a partir d’aquí augmenta el meu interès per la creació contemporània.

El 2008 començo a treballar amb el director Oskar Gómez Mata a la seva companyia L’Alakran instal·lada a Ginebra, Suïssa. Participo a Kairos, sísifos y zombies (2008-2015) i Estoy en misa, vuelvo enseguida (2010-2013). Fem gira durant anys per Suïssa, Espanya, Portugal, França, Itàlia i Sud-amèrica, on actuem a festivals internacionals com el festival d’Avignon (França), Festival IETM – Zurich (Suiza), Centro Pompidou/Beaubourg – Paris (França)…

La meva feina amb Alakran marca definitivament la meva concepció del teatre com art viu, present i agitador. L’any 2016 començo a treballar amb la Compagnie LaScam de Lausanne, Suïssa, amb la qual col·laboro actualment i amb la qual he participat en les creacions Il le faut, je le veux (febrer 2017) i Zang boum tuut (novembre 2018).

El febrer del 2018 començo a treballar en el meu primer projecte en solitari, Ay ay ay. Tinc l’oportunitat de presentar una primera etapa de treball al festival TacTacTac a Lausanne a l’abril 2018 i al festival de la Cité de Lausanne al juliol 2018.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Enllaç copiat!