La singular i misteriosa veu de Rosemary Standley, juntament amb un trio de l’Ensemble Contraste, proposen una nit d’embriaguesa i clarobscurs. La poesia és un territori on s’uneixen la música i la paraula.
Sinopsi
Música de sons, frases, ritme de consonants o vocals, sons suaus o violents de rimes. Les paraules es converteixen en transgressions o desitjos no reconeguts. Se xiuxiuegen veritats velades de misteri i audàcia. La poesia, aquí, encarna alhora llibertat, provocació, gràcia o rebel·lió.
En aquesta nit vibrant, on l’ombra i la llum s’entrellacen a la llum de la lluna, tot es barreja. La música és poesia. La poesia és música. En aquest mosaic musical i lingüístic, la parla es converteix en cançó, la música es converteix en confiança. Bertolt Brecht, Max Jacob, Paul Verlaine o Colette ronden aquestes peces com esperits lliures que celebren l’amor, la passió i la melancolia. Des de la rebel·lió de “Pirate Jenny” fins a la dolçor d’“Après un rêve”, des de la confiança d’“I’m a Stranger Here Myself” fins al lànguid impuls de “Du Bist die Ruh”, aquest viatge musical és un teatre d’emocions sense barreres.
