Atresbandes: Aspecte global d’una qüestió

Atresbandes: Aspecte global d’una qüestió

Quina deu ser la relació entre les coses quotidianes i els grans esdeveniments, entre les coses minúscules i les que són èpiques? ATRESBANDES us convida a pensar-hi, una companyia que us proposa projectar una mirada nova sobre la realitat en l’espectacle Aspecte global d’una qüestió.

Sinopsi

La vida, ja ho sabeu, no està feta només de grans esdeveniments. De fet, vivim entre les coses quotidianes, les que sembla que no tenen una importància especial ni cap qualitat que mereixi la nostra atenció. Però sobre aquest mapa de situacions quotidianes reconeixibles sobrevolen els grans esdeveniments, de vegades elements tràgics que tenen la llavor o que influeixen i interactuen amb aquesta realitat quotidiana, amb aquells fets que l’escriptor francès Georges Perec descrivia com a “infraordinaris”. Com s’estructura la relació entre aquests grans esdeveniments i els fets més petits i aparentment intranscendents? Ho investiga aquest espectacle, que convida els espectadors i espectadores a aplicar el que anomenen “la paciència del voyeur” per tal de mirar-se des de la butaca un seguit de situacions quotidianes superposades que acabaran revelant el diàleg amb un gran esdeveniment. S’aconsegueix així que el públic projecti una mirada nova, una mirada esteticopolítica sobre el món, descobrint que els esdeveniments i situacions no hi són ni es produeixen perquè sí, sinó que constitueixen material per reflexionar sobre una realitat que cal tornar a aprendre.

Firma l’espectacle la companyia ATRESBANDES, nascuda de la trobada a l’Institut del Teatre de Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez Hidalgo. Tots tres artistes porten des del 2011 apostant per un teatre que indaga en diferents disciplines i que experimenta en les seves formes per crear peces escèniques de diferents formats i temàtiques. El motor creatiu de la companyia es transforma en cada nou projecte, sent l’intèrpret i la seva capacitat creativa una constant en tots ells. Entre d’altres, han produït espectacles com SolfataraLocus Amoenus o Coda (Grec 2019) i, darrerament, It don’t worry me (Premi de la crítica al Millor espectacle de Noves Tendències 2021) i una peça sonora inspirada lliurement en la novel·la d’H.G. Wells La guerra dels mons (Teatre Lliure, 2021).

Durada:
Idioma:
Castellà
Català
Sinopsi

La vida, ja ho sabeu, no està feta només de grans esdeveniments. De fet, vivim entre les coses quotidianes, les que sembla que no tenen una importància especial ni cap qualitat que mereixi la nostra atenció. Però sobre aquest mapa de situacions quotidianes reconeixibles sobrevolen els grans esdeveniments, de vegades elements tràgics que tenen la llavor o que influeixen i interactuen amb aquesta realitat quotidiana, amb aquells fets que l’escriptor francès Georges Perec descrivia com a “infraordinaris”. Com s’estructura la relació entre aquests grans esdeveniments i els fets més petits i aparentment intranscendents? Ho investiga aquest espectacle, que convida els espectadors i espectadores a aplicar el que anomenen “la paciència del voyeur” per tal de mirar-se des de la butaca un seguit de situacions quotidianes superposades que acabaran revelant el diàleg amb un gran esdeveniment. S’aconsegueix així que el públic projecti una mirada nova, una mirada esteticopolítica sobre el món, descobrint que els esdeveniments i situacions no hi són ni es produeixen perquè sí, sinó que constitueixen material per reflexionar sobre una realitat que cal tornar a aprendre.

Firma l’espectacle la companyia ATRESBANDES, nascuda de la trobada a l’Institut del Teatre de Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez Hidalgo. Tots tres artistes porten des del 2011 apostant per un teatre que indaga en diferents disciplines i que experimenta en les seves formes per crear peces escèniques de diferents formats i temàtiques. El motor creatiu de la companyia es transforma en cada nou projecte, sent l’intèrpret i la seva capacitat creativa una constant en tots ells. Entre d’altres, han produït espectacles com SolfataraLocus Amoenus o Coda (Grec 2019) i, darrerament, It don’t worry me (Premi de la crítica al Millor espectacle de Noves Tendències 2021) i una peça sonora inspirada lliurement en la novel·la d’H.G. Wells La guerra dels mons (Teatre Lliure, 2021).

Fitxa artística
Fotos i vídeos
Enllaç copiat!