Sinopsi

Dos anys i setanta concerts després d’enlairar el seu Pegasus (2015), Joan Miquel Oliver estrena en directe el seu nou àlbum, Atlantis. El que va ser fundador, compositor i guitarrista d’Antònia Font obre el ventall estilístic de l’anti-folk a l’electro, de la rumba al funk del pop pur, i cap a tot el que es pugui imaginar.

Un veritable contrapunt sonor i també literari en un repertori ordenat en tres blocs de quatre cançons que giren al voltant d’un mateix leitmotiv: les persones. De la mà de Nins a tobogans, evocació de la infància més primitiva i precognitiva de l’autor, entrem en un somni per on desfilen Agricultors ingràvids, herois de civilitzacions perdudes i, és clar, homes i dones estupefactes davant la seva pròpia forma de vida.

Individu i societat, una relació de la que sorgeixen meravelles com Posidònia, Disseny de producte i també Rumba del temps, single d’avançament i sintonia oficial d’aquesta primavera. Un nova prova, en definitiva, que Joan Miquel Oliver pot fer una cançó d’alt contingut poètic amb una material que passa sovint desapercebut.

Sinopsi

Dos anys i setanta concerts després d’enlairar el seu Pegasus (2015), Joan Miquel Oliver estrena en directe el seu nou àlbum, Atlantis. El que va ser fundador, compositor i guitarrista d’Antònia Font obre el ventall estilístic de l’anti-folk a l’electro, de la rumba al funk del pop pur, i cap a tot el que es pugui imaginar.

Un veritable contrapunt sonor i també literari en un repertori ordenat en tres blocs de quatre cançons que giren al voltant d’un mateix leitmotiv: les persones. De la mà de Nins a tobogans, evocació de la infància més primitiva i precognitiva de l’autor, entrem en un somni per on desfilen Agricultors ingràvids, herois de civilitzacions perdudes i, és clar, homes i dones estupefactes davant la seva pròpia forma de vida.

Individu i societat, una relació de la que sorgeixen meravelles com Posidònia, Disseny de producte i també Rumba del temps, single d’avançament i sintonia oficial d’aquesta primavera. Un nova prova, en definitiva, que Joan Miquel Oliver pot fer una cançó d’alt contingut poètic amb una material que passa sovint desapercebut.

Fitxa artística
Enllaç copiat!