ARNAU és la primera creació de la companyia emergent Somrics Gael, una peça escènica híbrida que es mou entre el teatre físic, la poesia visual i el joc amb objectes per explorar els límits de la identitat humana en el context urbà contemporani. L’espectacle proposa un viatge liminal que oscil·la entre l’absurd i la revelació, entre allò tangible i allò invisible, per endinsar-se en la fractura íntima entre cos i ment que travessa l’individu actual.
Sinopsi
Tot comença entre residus quotidians —unes claus de casa, una butxaca plena de tiquets de la compra, fragments de vida descartada i una arna— apareix un personatge sense ganes de viure, atrapat en una existència mecànica i desencantada. Una misteriosa organització secreta decideix convertir-lo en objecte d’un experiment. El que sembla una intervenció absurda es transforma progressivament en un ritual ambigu: és un procés de sanació, una manipulació o un dispositiu per reconfigurar la percepció de la realitat?
Sobre l'espectacle
A través d’un artefacte teatral que posa al centre la poètica dels materials i la capacitat creativa que sorgeix de l’avorriment, ARNAU construeix un univers escènic on els objectes quotidians esdevenen portals simbòlics. L’espai es transforma, els límits es desdibuixen i el protagonista creua el llindar de la seva pròpia identitat. El trajecte no és lineal ni racional: és un descens cap a zones ocultes de la consciència, on el sentit es construeix i es desfà constantment.
L’espectacle planteja una pregunta central: fins a quin punt podem anar més enllà del que és real quan tot el que tenim són restes, records i fragments? En un món sobreestimulat, accelerat i superficial, ARNAU reivindica el poder transformador de la mirada i la possibilitat de reconnectar amb allò essencial que encara persisteix dins nostre, encara que sembli perdut.
Més que una història, ARNAU és una experiència sensorial i simbòlica que convida l’espectador a travessar els racons més insospitats de la quotidianitat i a qüestionar la manera com construïm el nostre propi relat vital. Un viatge escènic estranyament familiar, inquietantment proper, que recorda que, fins i tot enmig del residu, pot aparèixer una esquerda per on filtrar-se la transformació.
