Un projecte socioeducatiu, dirigit per la dramaturga Marta Galán, que proposa a un grup de nois i noies gitanos muntar una proposta escènica multidisciplinària amb la implicació de les seves famílies i la seva comunitat.
Sinopsi
El poble gitano és la minoria cultural més gran i antiga de tot Europa. I, fins i tot avui, en ple segle xxi, segueix sent rebutjada, objecte d’un antigitanisme que, al conjunt del continent, implica des de discriminació judicial o segregació escolar, a linxaments i manifestacions racistes. Fins i tot a Barcelona la segregació escolar i les altes taxes d’atur són una constant entre una població gitana que sovint és objecte, també, d’assetjament policial. Aquest fet es deu, en bona part, a la persecució constant de la cultura gitana des que van arribar a la península Ibèrica, una història encara molt desconeguda, fins i tot per a bona part dels qui integren aquest poble. Per tal de combatre aquest desconeixement, el projecte d’intervenció socioeducativa Akana de l’entitat cultural Veus Gitanes ha volgut crear una proposta escènica multidisciplinària que parli sobre la història del poble gitano des d’una perspectiva lliure de prejudicis. Un grup de nois i noies d’entre 9 i 25 anys i majoritàriament del barri de la Mina, han estat convidats a crear un muntatge que, revivint la història i els valors del poble gitano i recordant les persecucions de què ha estat objecte, contribueixi a apoderar-los. La directora artística d’aquest projecte és la dramaturga i directora Marta Galán, que ja havia passat pel Grec Festival de Barcelona amb peces com Conillet (Grec 2016) i que ara lidera un projecte de caràcter social que té com a objectiu democratitzar l’accés dels integrants del poble gitano a la formació artística i als mitjans de producció artística i cultural. Es tracta d’un procés de creació basat en una metodologia participativa que facilita que els i les joves siguin els responsables de crear els texts, les imatges i les accions i, d´aquesta manera, adquireixin eines d´expressió artística per narrar les seves inquietuds individuals i també per defensar la seva dignitat col·lectiva.