Homenatge a Miguel Hernández
Aquesta no és una història de revenges, de guerra o de crueltat. “A voz ahogada” és una història de supervivència i de superació personal, de lluita, de solidaritat i de com un grup de joves intel·lectuals van aconseguir trencar les cadenes de la seva presó gràcies a la poesia, al teatre i a l’amor per la cultura.
Al 1960, un grup de presos polítics del penal de Burgos encapçalats pel poeta Marcos Ana, van escenificar una obra de teatre de forma clandestina i arriscant les seves vides. L’obra era un homenatge a Miguel Hernández, pastor d’Orihuela, poeta i víctima del franquisme que, com ells, va lluitar amb la seva poesia per la llibertat i la democràcia.
A partir del testimoni del mateix Marcos Ana, i també de presos polítics catalans que van compartir el seu captiveri (Lluís Martí Bielsa i Enric Pubill) i de la filla d’un d’aquells presos (Antonia Jover), “A voz ahogada” relata el dia a dia en aquella Universidad de Burgos, com anomenaven a un dels penals més terribles del franquisme, ocupat majoritàriament per presos polítics comunistes, molts d’ells reconeguts intel·lectuals.
