Comprar entrades per a No arribaràs enlloc

La influència de famílies i educadors en infants amb neurodiversitat o senzillament en nens/nenes que tenen dificultats d’aprenentatge pels motius que siguin és tan gran que poden portar a una vida normalitzada o carregada de dificultats. El títol d’aquesta obra és una frase que havíem sentit fa anys a les nostres aules. Afortunadament l’atenció més personalitzada dels professors als alumnes, permet descobrir problemes amb antelació.

Marina Buisan és l’autora i l’única intèrpret d’aquesta obra que pot ser divulgativa per alguns, formativa o educativa per  alguns d’altres. Dirigida amb molta cura per Marina Collado i Anna Tamayo,  no deixen detall per tractar i són capaces d’aportar una mica d’humor a un tema difícil.

L’autora va ser mestre de primària abans que actriu i això li ha donat un coneixement extraordinari de l’evolució dels nens i nenes tant en l’aprenentatge com en el seu desenvolupament psicoemocional.

L’obra segueix l’evolució d’una nena diagnosticada de TDAH al llarg del seu creixement, la relació amb una germana brillant, l’exigència d’un pare autoritari, el desconeixement del TDH d’un mestre que utilitza el càstig com a eina d’aprenentatge, el descobriment de la sexualitat, de l’amistat, de les nits de diversió. Tots aquests moments de la vida els podia haver viscut un adolescent sense cap diagnòstic previ i dona a l’obra un interès afegit i més motius de reflexió.

Una gran Marina Buisan fa tots els papers de manera brillant i emociona al públic per la seva sinceritat, tendresa i sensibilitat. El teatre de proximitat li dona aquest plus de vitalitat que es necessita per sentir-lo més nostre. Moltes felicitats a tot l’equip.

Quantes persones que estan triomfant o han esdevingut personatges importants han sentit aquesta frase? No arribaràs enlloc.

No arribaràs enlloc és un monòleg escrit i interpretat per Marina Buisan Vallejo i dirigida per Marina Collado i Anna Tamayo.

Humor i tendresa.
Paraules que traspassen fronteres entre la ficció i la realitat.

Es tracta d'una obra que parla de la fragilitat d'aquelles persones que són víctimes de les etiquetes, pel fet de no ser com la societat ha decidit que han de ser. Un ramat d'ovelles?

Per què se'ns ha de comparar amb aquest o l'altre?
Amb això l'únic que s'aconsegueix és que aquestes persones, que són més vulnerables perdin la il·lusió.

I les maleïdes etiquetes! Aquestes no te les treu ningú passin els anys que passin. I encara fan mal.
Per què es dona per fet allò que potser no és?
Han intentat conèixer aquesta persona?

No arribaràs enlloc parla de la societat de l'èxit i de l'etapa de la infància, on sovint se'ns compara i se'ns etiqueta.
És una obra que ens convida a reflexionar sobre la pressió constant per encaixar, sobre la vulnerabilitat d'aquelles que són diferents i sobre la diversitat de les persones, sobretot pel que fa a la idea de perfecció.
És una mirada crítica a tot allò que condiciona la nostra identitat, que ens marca i en fa fràgils. Una crítica al sistema educatiu i al sistema sanitari sobretot pel que fa a la salut mental. Una peça que dona veu a aquelles infàncies que van créixer pensant que mai arribarien enlloc.

Perquè no canviem la frase: No arribaràs enlloc per la de Jo soc jo.

No posem etiquetes i intentem conèixer millor qui tenim al costat.
No jutgem.

Només em resta dir que la Marian Buisan fa una feina increïble interpretant tots els personatges de l'auca. Ella és la Conxa, però també el professor, les companyes d'escola, el psicòleg, la mare, el pare, en Bielet i la seva germana l’Helena.

Molt bona feina.