Rosa M. Farreras

La actriu Vicky Peña de la mà de Mario Gas ens conviden a la festa que han organitzat A Casa (Kabul) seva. La amfitriona és una dona desequilibrada que equilibra la seva solitud i la de la seva família en veu alta. La empatia i la imaginació la porten a viatjar lluny del seu país, concretament a un país on també regna el desequilibri, la contradicció. Encara hi ha molt més que se’m escapa en aquest volcà de sentiments que aboca aquesta gran actriu que ens hipnotitza des de les primeres paraules, veient la seva actuació tan plena de matisos, força i vida, tens la certesa de que has tingut la sort de fruir d’una de les grans actrius del nostre temps, d’una d’aquelles actuacions que tenen premi.

Al Teatre Lliure de Montjuïc, a la Sala Fabià Puigserver si respira “teatro del bueno”, d’aquell que recordes amb el pas dels anys, està exhaurint totes les entrades a mida que passen els dies i les recomanacions corren de boca en boca, Lluís Pascual ens proposa un espectacle rodó com el Sol, com la Lluna i com la Terra que il·luminen l’escenari , ple de poesia com la veu, la paraula i el cor que posen tots els actors-intèrprets, musics-cantants, no vull destacar un més que altres, per què aquest Caballero de Olmedo de Lope de Vega, és una obra coral que entra directe en vena, com una droga que fa que estimis el teatre més que mai.  Aneu a […]

  Aquets dies en la Sala Xavier Fàbregas del Teatreneu , tenim la sort de poder veure un del contes més universals dels germans Grimm, interpretats amb solvència i humor per la jove companyia vinguda de Madrid, he de dir però que està formada majoritàriament per actors catalans (Mar Alonso, Raúl Frutos, Rubén Ferrer i Jordi Araz) i amb música de Jaume Carreras. Un espectacle divertit i entretingut que ens ha fet gaudir d’una bona estona de música i cançons, on la interacció amb el públic és constant, mantenint d’aquesta manera la atenció dels més menuts i acompanyants. Una de les coses que més m’ha agradat a estat, que al acabar la representació han fet pujar a l’escenari als petits […]

Ja fa uns anys que la segueixo i sempre m’agrada veure els espectacles de la Marta Carrasco, no et deixen indiferent i et submergeixen en un món visual i poètic, creant moments delirants i amb musiques que entren directes en vena. Aquesta vegada m’ha sorprès agradablement la interacció amb el públic, veure i escoltar un jardí ple de paraules amb les flors més belles utilitzades pels grans poetes i creadors, commovedora la història de la papallona i sorprenent com balla el cos d’una Kahlo-Carrasco deslliurant-se dels lligams fins assolir la llibertat, després de veure com s’ho passen de bé ballant-interpretant, és un plaer sortir amb energia positiva, us puc garantir que no hi ha res de mesquí en la dansa de Marta Carrasco.

Un repàs original i intens a les obres complertes de William Shakespeare. Hem passat una bona estona i a un ritme trepidant sense moments per a la distracció, des dels sonets a les tragèdies, sense deixar de banda les grans obres de l’autor anglès, un dels moments àlgids -per la manera com l’han resolt- ha estat el repàs a les comèdies, estocada sorprenent. Un espectacle divertit i enginyós per anar a veure amb tota la família, veureu a tres actrius amb grans dots interpretatives. Si teniu l’oportunitat no us el perdeu, que no us faci mandra conèixer de prop aquest dramaturg universal.