No som de fer tard, però quan vas amb nens tot es torna imprevisible i el que era una tarda tranquil·la es va convertir en una tarda de presses després que la meva filla de dos anys s’enganxés la mà amb una porta. Dit això, la primera impressió quan vam entrar quan ja passaven 5 minuts de l’espectacle va ser espectacular. Després d’haver-nos descalçat, rere la cortina negra es va obrir un món de llums i música en directe que et transportava a un ambient oníric i misteriós. L’escenari era un rectangle a terra on, als peus dels ballarins i els músics es projectaven figures geomètriques canviants. Al voltant d’aquest rectangle hi havia el públic, els més petits a terra […]
