Neus Mònico Fernández

La Norma de l’Extinció és una adaptació contemporània de l’obra Platònov d’Anton Txèkhov, que fa la jova companyia Ignífuga al Círcol Maldà. La idea i direcció és d’en Pau Masaló, un dels mateixos integrants del  repartiment de l’obra. L’espai escènic és el d’un saló d’una finca on s’està  celebrant una festa; per la  manera de vestir dels joves, la podem situar en el S XX. En mig de la sala hi ha una taula giratòria que donarà molt de joc durant la funció i en un costat un músic (Gerard Nelo, que només començar ens va tocar un troç de Summertime amb la guitarra) i un radiocasset servirà per introduir els efectes sonors en el transcurs de la funció. Són un […]

L’actor Lluís Soler debuta com a director de teatre amb Pensaments Secrets, una adaptació de l’obra Secret Thoughts de David Lodge, un debat entre el pensament científic i l’humanístic. En Ralph (Àlex Casanoves) i  la Helen (Mercè Pons) es coneixen en una universitat. Ell és un científic especialitzat en ciència cognitiva i  veu les coses des del pensament  científic i la raó , ella és una novel•lista d’èxit  i el seu punt de vista està basat en el  pensament humanístic i les emocions. Des d’un principi la seva relació és converteix en un constant debat intel·lectual, en una lluita de conceptes plenes de reflexions sobre les relaciones humanes i la fidelitat. Tots dos comparteixen amb nosaltres els seus pensaments secrets; […]

Com a seguidors fidels de la Sala FlyHard, sempre reservem de seguida les entrades en el mateix moment que rebem el correu electrònic de la nova representació, ja que la nostra confiança en ells és cega i sempre ens han ofert  propostes realment genials. Però malauradament aquesta vegada penso que la Sala FlyHard no l’ha encertada gens amb aquesta proposta i per primera vegada en els anys que portem  assistint a aquesta Sala, no ens veiem en cor de recomanar  aquesta representació.  Les raons i sempre des del  nostre punt de vista han estat:  el text   que a part de que no ens ha agradat gens ha estat fluix, buit i moltes vegades sense gaire sentit, als actors no ens […]

Ens trobem davant d’un drama amb un cert aire d’intriga, que ens fa estar pendents des d’un bon començament de la historia que se’ns presenta. Un mort, un culpable i una víctima. Estem com a observadors d’un seguit de trobades entre dues germanes en un locutori  d’una presó. Una està aparentment tranquil•la, l’altre està  nerviosa i molt angoixada .Entre elles dues hi ha un pacte. Pot ser de vegades el culpable, víctima ? Fins on  som capaços de renunciar a  la nostra llibertat  per algú qui estimem? Ha servit al final d’alguna cosa el sacrifici ? Una posta en escena correcta ,unes interpretacions del tot creïbles i una historia molt ben trobada. Però personalment, m’ha sobrat les floritures d’acompanyament d’algunes […]

En aquesta ocasió la meva classificació és la màxima, ja que em va agradar tot: el  text, l’escenografia, la  il•luminació i una interpretació extraordinària. Els efectes visuals i la música em van semblar genials !!!.He tingut molt en comte a l’hora de valorar l’actuació de la Mònica Glaenzel que m’ha sorprès moltíssim, ja que només tenia com  a referència  d’ella , el seu paper de l’Emma  en la sèrie Plats Bruts i haig de reconèixer que la seva interpretació em va atrapar des d’un bon principi. Només entrar a la sala ens trobem a una noia que està sola, però de seguida ens adonem que en realitat no ho està, nosaltres també formem part de l’escenografia ,ja que ens veiem […]