Neus Mònico Fernández

Lars Norén està considerat com un dels millors escriptors dins del teatre europeu en l’actualitat. El seu estil és realista ple de diàlegs punyents. Les seves històries, generalment autobiogràfiques, giren al voltant de les relacions familiars i de parella, de les quals fa una descripció molt pessimista. “El coratge de matar” que podeu veure al TNT, va ser escrita al 1978. Juntament amb “Acte” i “La depressió” (escrites al mateix any) formen una trilogia. “El coratge de matar” ens parla de la difícil relació entre un pare i un fill . Dos persones que es necessiten però alhora no es suporten. Una de les obsessions de Lars Norén és la frontera que hi ha entre la ficció i la realitat. […]

Ahir vaig anar a la prèvia de “L’habitació del nen”, una obra de Josep Mª Benet i Jornet, que s’estrena avui dilluns a l’Almeria Teatre. Sota la direcció de Victor Alvaro, els actors Santi Ricard i Savina Figueras ens interpreten a una parella jova, en Guifré Bagés fa el paper del fill de tots dos, un nen de nou anys. L’obra que es va estrenar sota la direcció de Sergi Belbel al Teatre Lliure de Gràcia durant l’hivern del 2003, va rebre el Premi Max a la millor obra catalana de l’any. “L’habitació del nen” és una obra inquietant, una tragèdia, un thriller psicològic. Una història on l’emoció i el misteri ens acompanyen durant tota la representació. El text és […]

L’Anna acaba de perdre a la seva mare. Jo vaig perdre el meu pare en les mateixes circumstàncies que l’Anna. La pèrdua suposa un seguit d’alteracions en l’equilibri emocional, especialment quan és degut a una pèrdua per accident o una malaltia terminal. Anomenades com “les cinc fases del dol”, van ser presentades per primera vegada per la psiquiatra Suïssa-Americana, Elisabeth Kübler- Ross en el seu llibre “On death and dying” en 1969. La vivència del dol es viu amb més o menys intensitat depenent del tipus de mort, de la relació que hi havia amb la persona desapareguda, del nostre entorn i de la pròpia autonomia emocional de cadascun de nosaltres. En el meu cas les cinc fases de dol […]

Jennifer Haley, autora de la novel.la “L’inframón”, és una dramaturga que en les seves obres reflecteix el seu interés per l’ètica en l’àmbit de la realitat virtual, l’impacte de la tecnologia en les nostres relacions humanes, i addicció a les xarxes i als mitjans interactius. Amb L’inframón ens ha plantejat un debat a resoldre. “L’inframón” és una obra que es mou entre dos mons: el real i el virtual. A les xarxes no hi ha fronteres, les activitats criminals que utilitza internet com a eina són cada vegada més nombroses. Què passaria si en aquest món virtual es poguessin cometre els delictes i les fantasies més perverses, sense patir-ne conseqüències? Estem davant d’un text brillant, una excel·lent direcció de Martel […]

Segurament molts sabeu de qui parlo si us anomeno a l’Estela Reynolds de la sèrie “La que se avecina” o a l’Agrado de la pel·lícula “Todo sobre mi madre” de Pedro Almodóvar, dos personatges molt reconeguts , interpretats per l’Antonia San Juan. “Mi lucha” és el tercer unipersonal després de “Otras mujeres” i “Las que faltaban” ; la seva última aposta escènica, la qual a més de dirigir, n’ha escrit els textos juntament amb l’escriptor i guionista canari Félix Sabroso i el periodista i guionista Enrique Gallego. A “Mi lucha” l’Antonia San Juan és capaç de representar a més d’una dotzena de personatges, tots ells molt diferents entre sí. Personatges en els que s’hi fica dins, els sent i transmet […]