Markos Goikolea

Partint d’un somni que va tenir l’actriu Anna Tamayo en el qual la seva mare moria, la intèrpret i creadora escènica ens convida a aquesta tendra i divertida oda a les mares, i a totes les nostres ancestres. Quan diem que “cada vegada ens assemblem més a les nostres mares” mai ho diem en un terme positiu, però aquesta obra busca i troba el revers positiu d’aquesta dita. “Mi madre en bragas” és una obra feminista que planteja un exercici d’amor i cures intergeneracionals. Per això, Tamayo porta a la seva mare real a escena per a dir-li tot el que desitja abans que l’avís del seu somni es faci realitat. Ambientat en un càmping on solien estiuejar, la dramatúrgia […]

Aquest melodrama d’Alejandro Palomas, adaptació escènica de la primera part de la seva trilogia literària El tiempo que nos une, presenta cinc dones – i quines dones – sota la direcció de Mario Gas. Ambientat a Menorca, una família de dones formada per tres generacions, tracta de sobreviure al patiment afligit pels homes i per la pèrdua d’Elena, el sisè personatge absent de la família. El gran valor d’aquest muntatge és sens dubte la interpretacía de les seves actrius, sent Núria Espert la més memorable, que als seus 87 anys continua regalant talent i generositat sobre les taules. Una àvia sense pèls en la llengua que funciona com l’ingredient còmic d’aquest drama familiar. Vicky Peña és la mare patidora que va perdre a […]

El nou muntatge de la Bella Otero ens acosta un magistral text del francès Frédéric Sonntag on, a través de la comèdia i la ironia, reflexiona sobre el poder dels relats o les ficcions per a manipular a la població. El text, escrit en 2012, continua sent més que vigent en l’ambient cada vegada més conspiranoic en el qual vivim. Si ja en el 11-S i en la Guerra de l’Iraq vam ser conscients de com el poder construeix enemics públics per a controlar el relat i justificar accions, és possible que després de la pandèmia aquesta sensació de manipulació sigui encara més forta entre el públic. El muntatge es compon de tres escenes unificades pel fil conductor del personatge […]

Aquesta divertida comèdia de situació ens planteja un punt de partida clàssic, el sopar entre amics, per a portar-nos cap a un terreny cada vegada més absurd i reflexionar sobre la nostra manera de relacionar-nos amb les persones i els objectes. El detonant de la comèdia podria aparèixer una mica abans, potser, però un cop ho fa, el text de Sílvia Navarro és capaç d’esprémer-li tot el suc creant una comèdia intel·ligent i amb bon ritme. L’ús de l’absurd funciona per analitzar comportaments o idees que donem per naturals, subratllant-les mitjançant l’exageració fins a entendre el seu veritable caràcter desbaratat. I aquí està precisament el plaer que provoca aquesta peça, en jugar amb l’absurd per a retratar la veritat. A […]

Cost de vida relata dues històries paral·leles sobre la relació d’un “cuidador” amb una persona en cadira de rodes. I poso “cuidador” entre cometes perquè a mesura que avança l’obra anirem descobrint que tots els personatges són cuidats i cuidadors alhora. El magistral text de Martyna Majok – guanyador del premi Pulitzer en 2018 – posa en escena uns rols que tenim més que assimilats per generar unes expectatives que després fa esclatar pels aires, combinant el drama amb moments preciosos de comèdia negra. Cada vegada es parla més dels drets i cures de cossos que històricament no han estat representats. Però en el cas de Cost de vida, aquest és un punt de partida per a llançar un missatge que va […]