Markos Goikolea

Les Impuxibles posen sobre l’escenari el tema de la malaltia mental a través de la seva habitual mescla de llenguatges. Dansa, música, text i llenguatge de signes construeixen aquest relat d’autoficció en el que Clara Peya surt de l’armari dels trastorns mentals. Una experiència visual i sonora evocadora que ve a rebentar estigmes, un discurs poètic ple de contingut polític. El text narra el món des dels ulls d’una persona amb Trastorn Obsessiu Compulsiu i la seva relació amb el diagnòstic. A més, resulta especialment interessant el monòleg d’una emocionada Ariadna Peya, reivindicant el seu propi espai alhora que es reafirma en el paper de sostenir a la seva germana. Com ser feliç en un món que no ho és? Com no estar malalt […]

Andrea Pixelada parla de la vida d’una BookTuber que imparteix un curs de literatura a dos dels seus seguidors. Aquesta obra realitza una interessant reflexió sobre ficció i realitat a través d’un personatge que exhibeix la seva vida, o més aviat la construeix, en la pantalla. Assistim a una classe en la qual Andrea Pixelada analitza una novel·la que resulta narrar la seva pròpia vida, escrita per la seva alumna. A través de diversos recursos escènics viatgem entre l’univers real i l’univers fictici del relat, entre el món exterior i el món interior dels personatges. Aquests canvis d’univers es tornen cada vegada més difusos fins que l’obra adquireix un to surrealista i màgic. Si li afegim les diverses lliçons sobre narrativa (“el missatge mai […]

Aquesta obra de la Zaranda transita entre el món del bufó, l’esperpent i el relat crepuscular per a contar-nos la història d’un cabaret en decadència. Els seus treballadors sobreviuen com poden en aquest temple del fracàs que fa temps va deixar de rebre públic. Compartim la seva quotidianitat, on els sis integrants del cabaret passen el temps com poden. Recorden antics números sobre l’escenari, comparteixen monòlegs que parlen sobre temes com l’oblit o el fracàs, i en definitiva, s’acomiaden d’un món al qual fa temps van deixar d’interessar. Què passa quan l’espectacle arriba a la seva fi? Què queda de la vida sense cultura? És necessari comptar amb un públic per a actuar? Allò frívol es torna tràgic i allò divertit passa […]

Potent text de Sarah Kane amb una posada en escena minimalista que tracta els temes habituals de la dramaturga anglesa com la solitud, els abusos, la desesperació o el dolor. La directora Loredana Volpe decideix subratllar i posar en valor la força del text, deixant que siguin les paraules nues les que facin tota la feina. A més, els quatre intèrprets es col·loquen al voltant d’un violinista que ajuda en la creació d’un ambient tens i una mica sinistre. No es tracta d’una obra fàcil, ja que planteja un escenari tremendament difús. Més que un diàleg entre quatre personatges, es tracta de quatre monòlegs simultanis que en alguns moments resulten ser un únic. No es defineix cap espai, no es construeixen personatges, els moviments en […]

This is Real Love és tan difícil de definir com el concepte d’amor contemporani. Un collage multidisciplinari que reflexiona sobre dos de les ficcions més grans de la nostra societat, el matrimoni i el patrimoni, l’èxit sentimental i l’èxit material. A través de monòlegs, entrevistes, projeccions de vídeo, cançons i activitats de dinamització amb el públic, el col·lectiu VVAA construeix un discurs líquid i dispers. Tal com va afirmar Kanye West “feelings matter”. Els sentiments són capaços de construir imperis, fer esclatar guerres i signar poderosos contractes. En l’era de l’economia digital els sentiments continuen sent els actius més preuats, l’amor és poder. És molt interessant la forma en la qual representen la mercantilització de l’amor. En lloc de caure en una crítica fàcil i mastegada opten per limitar-se a […]