Markos Goikolea

L’última novel·la de Luigi Pirandello relata la crisi d’identitat de Vitangelo Moscarda en adonar-se que el seu nas està tort. El que comença sent un inofensiu defecte físic acaba en una gran reflexió filosòfica del protagonista a la recerca de la seva pròpia identitat. Qui som realment? Com ens perceben els altres? Quantes identitats projectem? La posada en escena de Ferran Utzet juga encertadament amb la idea de l’efecte mirall per a presentar aquesta dualitat entre la nostra identitat i la que els altres perceben, el jo i l’altre. Partint d’aquesta idea juga amb el canvi (fins i tot intercanvi) de personatges, el teatre d’objectes, i un humor paròdic en confrontació amb un profund discurs filosòfic. El joc dramàtic és divertit i intel·ligent però el ritme no […]

Raquel Gualtero torna a l’escenari amb la seva nova peça Amaro, un treball de recerca corporal sobre l’in crescendo i la capacitat de transformació. La seva interessant proposta corporal aposta per moviments abstractes, l’ús del punt fix i la idea del límit, mostrant-nos les diferents formes i dinàmiques que un mateix cos pot adoptar. Resulta indispensable el treball del músic Rodrigo Rammsy, també en escena, i la potent il·luminació d’Arnau Sala construint un diàleg molt conscient entre les tres capes que treballen a l’uníson. La peça ens convida a viatjar i transformar-nos amb ella en aquesta progressió cap a una intensa catarsi final que haurem de baixar amb un xopet digestiu d’amaretto en sortir. Un viatge sense treva, un empatx de moviment, música i llum, […]

A partir d’una posada en escena austera, Diego Lorca i Pako Merino ens parlen de la repetició de la història. Un miner espanyol arriba a un poble del Perú amb l’objectiu d’extreure or de les seves terres, la trobada entre aquest neocolon i l’alcalde de la localitat donarà pas a una trista història en paral·lel a la del conqueridor Pizarro i l’emperador Inca Atahualpa. L’obra arrenca com un conjunt de fragments inconnexos que aniran connectant-se per a formar el relat complet. Els intèrprets canvien de personatge a través de la manipulació d’objectes i jocs d’il·luminació. Construeixen així un relat sobre la cobdícia, la desconfiança i el sentiment de culpa que malgrat el toc humorístic no deixa de tenir un rerefons tràgic i pessimista. La […]

La companyia El Eje torna a la càrrega amb aquesta reflexió sobre les dinàmiques de poder a les relacions sentimentals. Viatgem a un futur distòpic on l’estat i les multinacionals tenen un control total sobre la privacitat dels individus, on la productivitat i la capacitat de satisfer els desitjos aliens són els pilars que marquen el valor de les persones. Al més pur estil de Blade Runner, Roböta (Servitud) també planteja una reflexió sobre el límit entre l’humà i l’artificial. Què és el que ens defineix com a éssers humans i ens diferencia de les màquines? Les emocions, l’amor i el seu conseqüent sofriment, aquest és el tema central de l’obra. Cal destacar el subtil treball de direcció de Mar Pawlowsky, qui a més també s’estrena […]

Les Impuxibles posen sobre l’escenari el tema de la malaltia mental a través de la seva habitual mescla de llenguatges. Dansa, música, text i llenguatge de signes construeixen aquest relat d’autoficció en el que Clara Peya surt de l’armari dels trastorns mentals. Una experiència visual i sonora evocadora que ve a rebentar estigmes, un discurs poètic ple de contingut polític. El text narra el món des dels ulls d’una persona amb Trastorn Obsessiu Compulsiu i la seva relació amb el diagnòstic. A més, resulta especialment interessant el monòleg d’una emocionada Ariadna Peya, reivindicant el seu propi espai alhora que es reafirma en el paper de sostenir a la seva germana. Com ser feliç en un món que no ho és? Com no estar malalt […]