Markos Goikolea

Aquesta peça de Flora Détraz, la qual alguns reconeixeran per Bacants de Marlene Monteiro Freitas en el Mercat dels Flors, és una peça coral, grotesca i plena de goig que ens remet a l’era medieval i ens embolica en un món ple de contradiccions. Res més entrar a la sala ens trobem a quatre dones assegudes en una taula amb les seves trenes lligades a grans armes que pengen del sostre. El que sembla que les condemna, també funciona com a contrapunt i els ajuda a mantenir l’equilibri. Al mateix temps, la qual cosa inicialment semblava una masmorra medieval de la tortura es converteix en una comèdia musical amb tons de clown quan les quatre intèrprets omplen l’espai amb les […]

Mario Gas torna a recórrer a un personatge històric representat per Josep Maria Pou per a posar en escena reflexions filosòfiques tan arrelades i universals que malgrat el seu remot origen continuen plenes de significat i utilitat en l’actualitat. Ja ho va fer amb Sòcrates, judici i mort d’un ciutadà i ara torna a fer-ho amb la figura de Ciceró, l’orador romà reconegut per la defensa dels valors de la República i fervent detractor de Juli Cèsar. La proposta juga amb una doble capa narrativa, combinant la narració de la història de Ciceró a través d’uns personatges que ho investiguen a la actualitat amb la representació dels personatges històrics. La part narrativa és la que té més pes, cosa que […]

Marcela Levi i Lucía Russo creuen l’Atlàntic amb tres membres de la seva companyia per reunir-se amb sis performers locals i durant deu dies preparar aquesta peça, que segons les seves pròpies paraules més que una obra és el resultat d’una trobada. En aquesta trobada, parteixen de l’obra de la filòsofa Isabelle Stengers sobre cosmopolítica per a reflexionar sobre la igualtat no com a equivalència sinó com l’existència d’una diversitat de veus. Un elogi a la discrepància complementària, una reflexió que no podia encaixar millor amb el context sociopolític actual de Catalunya. Reflexionen també sobre la figura del “idiota” i la seva etimologia “persona que no parla l’idioma grec”. Una figura que se situa en un altre lloc, mira des […]

La Sala Hiroshima inaugura temporada amb aquesta interessant proposta que revisita la figura d’Arlequí, el criat més popular de la Commedia Dell’Art. Partint de la corporalitat pròpia del personatge, Ginevra Panzetti i Enrico Ticconi el porten a la contemporaneïtat a través d’una coreografia gestual tan inquietant com hipnòtica. Arlequí es presenta com un diable grotesc amb aires de bufó. A partir de la hiperexpresivitat d’aquesta figura, viatgem des de l’alegria al drama en un gènere teatral que es basava en la improvisació sobre certs trames i personatges arquetípics associats a diferents patrons de moviment. En aquesta proposta, no obstant això, lluny de treballar la improvisació construeixen seqüències de moviments repetitius i a vegades simètrics amb summa precisió i fluïdesa, creant […]

Aquesta adaptació del clàssic literari de La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda explica la història del seu protagonista, La Colometa, abans, durant i després de la guerra civil espanyola. Es tracta d’un retrat històric de la Barcelona d’aquells anys i del paper de la dona en una societat tan condicionada pels esdeveniments històrics que es van donar. Paco Mir ha optat per fer un muntatge amb un ritme especialment frenètic. Gràcies a una escenografia basada en projeccions aconsegueix que l’adaptació teatral es desprengui del pes que la literatura sol tenir quan s’emporta a escena. D’aquesta manera, l’obra es presenta com una coreografia escènica on, malgrat comptar amb alguns moments més baixos, s’aconsegueix mantenir un ritme acceptable. El pas del […]