Markos Goikolea

Preciós i hilarant autohomenatge a la carrera de Rhum & Cia, companyia de clowns que ens va enamorar amb la seva trilogia composta per Rhum, Rhümia i Rhumans. Ara, amb Gran Reserva ens porten un recopilatori dels millors gags de clown servits a bon ritme. La excusa perfecta per a connectar amb l’imbècil que portem dins i acomiadar-nos de les nostres preocupacions. Aquesta vegada l’elenc de pallassos està format per dos Carablanques, el pallasso que ho sap tot (o això pensa), i dos Augustos, el pallasso de nas vermell, maldestre, absurd i irreverent. A més, un vestit de pallasso penja del sostre transmetent una mena de presència divina que possiblement fa referència a Joan Montanyès “Monti”, reconegut clown català que va deixar inacabada l’obra Rhum, projecte que posteriorment van reprendre els seus companys fundant aquesta companyia […]

Este clásico de Jean Genet aborda como tema central el conflicto de clases, al relatar la vida de dos criadas bajo el yugo de una señora autoritaria. Si vamos más allá, sin embargo, veremos que se trata de un conflicto identitario. En el primer acto descubrimos a estas dos criadas jugando a su habitual ceremonia en la que Claire interpreta a la señora y Solange interpreta a Claire. Un perverso juego entre realidad y ficción donde las identidades se intercambian y se fusionan. Las criadas discuten entre ellas mostrándonos su conflicto interno, como si de la misma persona se tratara. Una quiere ser como la señora y agradece que les haya dado trabajo durante tanto tiempo, la otra sencillamente la […]

L’autor argentí Javier Daulte, qui ja va captivar al públic català amb propostes com 4D Òptic, Automàtics, La Felicitat o Com pot ser que t’estimi tant, torna amb la seva cinquena obra, aquesta vegada dirigida per David Teixidó. Carnicera es situa en un escorxador on una treballadora solitària xerra amb una presència misteriosa que no acabem de saber si és part de la seva imaginació, un gat juganer o un perillós terrorista. En qualsevol cas, l’obra comença amb aires de comèdia absurda per anar endinsant-nos en un interessant thriller conspiranoic on altres personatges irrompen, literalment, en escena. Es nota que l’obra ha estat escrita en pandèmia, ja que es situa en un context de paranoia que ens ressona, on la […]

Aquesta obra compta amb tots els ingredients necessaris per assegurar una bona comèdia sobre l’escenari. D’una banda, tenim dos personatges oposats que generen un contrast còmic constant. D’altra banda, tenim una premissa que emfatitza el conflicte i la urgència entre tots dos; dos personatges desconeguts es veuen tancats en un ascensor. I finalment, però no per això menys important sinó tot el contrari, tenim a Lolita. Diva on n’hi hagi, aquesta dona és capaç de conduir l’espectacle i assegurar les riallades amb la seva mera presència i desimboltura. La primera meitat de l’espectacle funciona a la perfecció per totes aquestes raons. La segona part, no obstant això, pren una direcció una mica rocambolesca que no compleix amb les expectatives generades. […]

Classe és una comèdia que aprofita tota la polisèmia del seu títol, partint d’una reunió entre un professor i els pares divorciats d’un alumne per a arribar a una reflexió sobre les diferències de classes socials. És possible la mobilitat de classes mitjançant l’educació? El personatge de Pol López et diria que sí, l’obra sembla dir que no. El muntatge paral·lel que enllaça constantment les dues escenes de l’obra; la reunió dels pares amb el professor i la classe de reforç amb els nens més endarrerits, proposa que és molt difícil abandonar aquesta “classe”. Els nens i els pares, interpretats pels mateixos interprets, són l’evolució causal del que el futur ofereix per als nens d’aquesta classe menys avantatjada. El que […]