Josep Maria Ribaudí i Martí

Tercera jornada del Festival Píndoles, última ressenya amb les sis obres de la jornada. La pluja ha intentat tocar el voraviu (o allò que no sona, escolliu al vostre gust), però els organitzadors no ho han permès. No és que tinguin fil directe amb Sant Pere, tot i tenir d’speaker a Sant Francesc, no. El que tenen és una capacitat de reorganitzar-se admirable. Així tot ha anat sobre rodes i les peces s’han representat puntualment, amb una valoració entre bona i molt bona. Felicitats!!!       Crítica completa »    https://bit.ly/2HVhUOy

Ressenya de la segona jornada del Festival Píndoles, on ha continuat el bon ambient, la puntualitat i el bon rotllo entre els assistents i els organitzadors. Avui, excepte per algun cas concret, la majoria d’assistents ja semblàvem una gran família, tot i que el temps entre una obra i la següent no dona marge per grans converses. Excepte alguna obra que fluixejava una miqueta, en general molt bé.       Crítica completa »    https://bit.ly/2JWApas

Primera jornada del Festival Píndoles 2018. Per començar elogiar l’organització que ha funcionat com un rellotge de quars, cosa gent fàcil quan es mouen 6 obres de teatre simultàniament. El Castell de Montjuic és un espai màgic, que avui està espectacular. En general bon nivell d’obres i molt variat. Només un inconvenient, pels que tenim la freixura com unes calces velles. Ens hem fet un tip de pujar i baixar escales… però a canvi això ens ha permès descobrir llocs del recinte que mai hauríem conegut.       Crítica completa »    https://bit.ly/2HGjFiw

En aquest Othello l’adaptador i director Oriol Tarrason ha fet algunes “maleses” que jo aplaudeixo, com escurçar-la en durada i personatges, que ha reduït a tres. Així s’ha concentrat en el moll de l’os de l’obra: l’enamorada Desdèmona, aquí una dona més madura que en l’original, el també enamorat, però desconfiat Othello i el malvat i venjatiu Iago. El text continua sent una meravella, que en l’adaptació no ha perdut res. L’escenografia és molt simple, un espai blanc amb un faristol on Othello al principi ens explica als senadors de Venècia (nosaltres, el públic) la campanya de la que acaba d’arribar i els seu matrimoni. A les parets teles blanques. Tarrason ha volgut que els espectadors veiéssim als intèrprets com […]

… però a mi no m’ha fet posar la pell de gallina ni m’ha emocionat. M’he quedat amb un concert dels quartets de Xostakòvich extraordinari a càrrec dels Quatour Debussy acompanyant un espectacle de circ perfecte a càrrec de Circa, amb cinc dones i cinc homes fregant la perfecció. Però avanço que jo no sóc massa ni de circ ni de dansa. Per això se’m veu poc per l’Ateneu de nou Barris i pel mercat de les Flors. Tot i així felicitats al Lliure per portar espectacles d’aquesta categoria.       Crítica completa »    https://bit.ly/2IQ3ogg