Josep Maria Ribaudí i Martí

No ho sé. No és fàcil mantenir aquest estil inèdit de fer teatre a base de figuretes, madelmans i joguines comprades al basar xinès de la cantonada, i projectar-ho tot a una pantalla gegant. I si com fan (han fet) els de Agrupación Señor Serrano oferint teatre-denúncia. Espero que trobin nous camins per remoure’ns la consciència com ho havien fet fins ara. Avui penso que no ha estat així, però són prou bons per trobar-lo.       Crítica completa »    https://bit.ly/2u1AIYe

No sé si és una peça fluixa o està mal adaptada, el fet és que m’ha semblat molt americana, al estil Arthur Miller… però sense Miller, per a mi un dels grans nordamericans. M’ha semblat barroera i la direcció de mario Gas penso que ho ha acabat d’espatllar. Llàstima       Crítica completa »    https://bit.ly/2J02wRc

Penso que el que han fet Broggi i La Perla amb aquesta peça ha estat fabulós. Rescatar una obra escrita 4.700 anys enrere no ha de ser fàcil, i penso que l’equip se n’ha sortit amb nota. De seguida ens adonem del ritme que agafarà la peça: lent, repetitiu en gestos i paraules. Els gestos gràcies a Marina Mascarell, coreògrafa que s’ha fet càrrec del moviment escènic, i les paraules gràcies a Jeroni Rubió responsable del text. Tot recolzat per Yannis Ppapaioannou, músic grec, immens amb el bouzouki, genial cantant i eficient amb el violí, i és clar, Broggi dirigint. Bravo!!!       Crítica completa »    https://bit.ly/2tXn2gY

Seré sincer i diré que he anat a veure Falsestuff perquè em sobrava un abonament del TNC; així, clar i català. No hi he entrat ni pel davant ni pel darrera i a la mitja part he tocat el dos. A casa m’esperaven unes croquetes magnífiques per sopar, i calentes millor. No he entès el perquè de 11 idiomes, no he entès la festa country amb barraca de cartró pedra Far West Esplugues Citu style… i he entés que el millor per a mi era agafar la moto i anar cap a Igualada.       Crítica completa »    https://bit.ly/2lJz8Wq

Benvingut siguis teatre divertit i intel·ligent. Un glop d’aire fresc sempre ve de gust, i Ovelles és això, una comèdia alegre que no oblida que els personatges (en aquest cas tres germans) tenen vida pròpia i problemes malgrat tenir estudis i una aparentment vida resolta. Ben escrita, ben dirigida i ben interpretada, no es pot demanar més, o potser sí, que trobeu entrades perquè cada dia pengen el cartell de “exhaurides”. El Be de l’encapçalament va per be (ovella), bé (satisfactori) i beee el crit del xai, allò que en català se’n diu belar.       Crítica completa »    https://bit.ly/2JUvsPV