Ivan Andrade

1994: JASP (Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados) 2010: JESP (Jóvenes Emigrantes Sobradamente Preparados) 2013: GM (Generació de Merda) L’any 1994 una casa de cotxes va fer servir el primer acrònim en una campanya publicitària per definir una tongada, la dels 70-80, que es perfilava com la gran promesa que lideraria un país (el que fos), en un moment d’exaltat creixement, cap a l’èxtasi humà i tecnològic. El moment era únic: un paradigma social de llibertats inèdit que oferia l’oportunitat a les noves riuades juvenils de viure i formar-se tècnica i humanament com mai abans s’havia vist, en universitats, escoles d’idiomes i de postgrau, amb beques i programes internacionals. Un futur prometedor. Érem a les portes de la societat del súper-benestar. Quina […]

La Sala Fénix es converteix, amb aquest espectacle, en una petita sala de museu amb tres obres en exposició: tres quadres en moviment que conformen els tres actes d’aquest poema visual. Tres històries independents amb un llenguatge comú: el mim corporal dramàtic. Tres viatges a mons imaginaris descrits a partir d’una música, una il·luminació i una gestualitat suggerents que intenten transcendir la comunicació oral o visual per segrestar l’experiència de l’espectador i dur-la dins de la mateixa atmosfera onírica d’on surten els personatges. Elaborar i transmetre una narració sense paraules no és senzill. Cal uns intèrprets sensibles i precisos, segurs en la subtilitat de la seva feina. D’això s’encarrega en Mai Rojas –creador i protagonista de l’espectacle, format al Cirque […]

La Universitat Internacional de La Rioja és productora i distribuïdora d’aquest espectacle. Sorprenent i grata noticia de la que, tant de bo, prenguin nota moltes universitats de la resta de l’estat. Ho fan, expliquen, com a acció d’enriquiment cultural perquè alumnes, exalumnes i professors puguin participar d’activitats col·lectives fora de l’àmbit acadèmic.  Chapeau. Porten fins al Teatre BARTS un text suposadament de Shakespeare que, en realitat, no és ben bé de Shakespeare, sinó que es tracta d’una peça escrita a moltes mans on Shakespeare podria haver afegit algunes pàgines. Una singular producció amb un cartell que, per començar, despista una mica, doncs es tracta d’un disseny modern que convida a pensar en una proposta contemporània, conceptual, tal vegada propera a […]

Nit d’estrena. Aplaudiments. Part del públic dempeus. Inquietud. Somriures. Mitjos somriures. Paraules sobre l’espectacle, poques -per què la gent és tímida a l’hora d’opinar, debatre, compartir les seves sensacions? Els ulls oberts, amb una lluentor especial. Els caps, sacsejats. El cors, remoguts. Bon treball. Gran estrena. Wajdi Mouawad és un dramaturg ben conegut i apreciat a Barcelona. És l’autor d’Incendis, l’obra que va esgotar entrades al Romea la temporada passada. En aquest cas, l’espectacle és al Teatre Lliure i es mou en una tessitura ben diferent, tot i que fidel a l’estil personal, honest i poètic de l’autor. Es tracta d’un solo intimista que creix -i de quina manera- fins a convertir-se en un solo quasi expressionista i colpidor, ple […]

Parla l’il·lustre José Luis Gómez de la importància dels silencis a l’obra per donar temps a l’espectador “a pensar”. També parla de la importància del teatre a l’hora d’insuflar l’espectador amb alguna cosa que, un cop baixat el teló, perduri, deixi un pòsit, alguna cosa que el modifiqui i li proporcioni plaer, en alguna de les seves tesitures. Dóna gust sentir-lo parlar i comparteixo la seva passió en quant a la teoria. Malauradament, no estic d’acord en que l’obra que ell protagonitza sigui contenidor d’aquest paradigma. Més enllà d’això, em pregunto per què el seu Petit Príncep beu, s’enfada com ho fa o es mofa, en algun moment, del seu company d’escenari. No és el nucli d’aquest personatge la representació […]