Ivan Andrade

Fa 30 anys, dos alienígenes s’infiltraven entre la població catalana. Atrets per les històries i la curiosa —i sovint macabra— idiosincràsia humana, no havien assolit la pubertat quan ja triomfaven a la primeríssima divisió teatral, estrenant la seva primera obra de creació, amb només 14 anys, al Teatre Lliure. Avui, quan amb prou feines ronden els 30, ja han trepitjat als espais més emblemàtics i inaccessibles del panorama teatral europeu. Catorze obres a l’esquena avalen dues de les carreres més prematures del teatre català (i, segurament, mundial). Aquest mes d’octubre aterren a la Sala Petita del TNC amb un espectacle singular (tot el que fan és singular) que marca un punt d’inflexió (més) en la seva carrera. De Nao Albet […]

Prisoner of the State és una de les propostes més potents del Grec d’enguany. Estrenada al Lincoln Center de Nova York al juny del 2019, David Lang ens ofereix una recomposició de l’única òpera que va escriure Beethoven, en format breu (només una hora enfront de les gairebé tres originals), adoptant la forma d’un modern oratori. Les referències musicals a Fidelio són poques. Es tracta d’una versió pròpia —a la qual han confluït coproductors tan interessants com l’OBC, el Barbican de Londres, l’Orquestra Simfònca de Bochum o l’Òpera de Malmö— a la què destaquen unes línies vocals de gran bellesa, sostingudes sobre textures orquestrals gairebé elegíaques, molt basades en obstinats, sovint amenaçadores, de vegades dissonants. Sempre, amb l’originalitat i complexitat […]

Abans de començar, els ingredients: La vida es sueño és una de les obres més conegudes del Segle d’Or espanyol (anomenat d’or perquè en una mica més de cent anys concorren algunes de les obres literàries i artístiques més importants de la història d’Espanya). D’entre els seus autors, Calderón de la Barca n’està considerat el darrer i, probablement, més important de tots. Declan Donnellan, per la seva banda, és un dels directors britànics més reputats de l’actualitat. Fundador de Cheek By Jowl, companyia donada a recuperar textos de Shakespeare i altres clàssics en general, és conegut per apropar aquestes obres cabdals de la literatura dramàtica al públic, destil·lant-ne el seu to més lúdic i popular. També ha dirigit espectacles a […]

Sol Picó ho ha tornat a fer. Titanes és espectacle on sobren les paraules. Un esclafit visual, sonor i emocional de la mà de tres ballarines que travessen les runes del Born Centre de Cultura com esperits errants. Encarnant la força ancestral i silenciosa de la dona. Fent visibles les arrels sota la pols. Cridant i qüestionant la història. Expressant el que només un cos humà i viu pot expressar. Acompanyades per un cor de dotze cantants que interpreten la captivadora música de Judit Farrés, la proposta escènica és poderosa i singular. Original i difícil de descriure. Una oportunitat única que té lloc en un marc irrepetible i que fa que l’experiència assoleixi cotes artístiques transcendentals. Avui, divendres, segon i […]

“Alumne avantatjat de Peter Brook”. Així comencen totes les descripcions d’Alex Zeldin: un jove (no arriba als 40) dramaturg i director anglès, de moda en els gran escenaris europeus. El seu darrer espectacle (del qual ens ofereix una mena de work in progress al Teatre Lliure, dins del marc del Festival Grec) està produït per la crème de la crème de les institucions teatrals del Regne Unit, França, Àustria, Itàlia… Amb aquests antecedents, les expectatives no podien ser baixes. L’espectacle no decep. Tampoc enlluerna. El més destacable és un tempo, una tensió poc usuals en el teatre que coneixem. Una laxitud que pocs dramaturgs es poden permetre. Molt menys, en una obra que voreja les tres hores de durada. El […]