Ciutat Flamenco 2016

Del 18 al 21 de maig

Un festival a la recerca del talent
Flamenc sense fronteres

No és difícil convenir que Israel Galván no és només un bailaor flamenc avançat, sinó que, a més a més, la seva manera de fer ha esdevingut una manera d’entendre el flamenc. No és estrany, doncs, que al seu voltant apareguin artistes moderns i antics, flamencs i contemporanis, artistes que Galván ha enfilat a l’ull de la seva agulla. Una galàxia i una catifa alhora. Aquest llenç —no en va ha triat Teresa Lanceta per cosir la seva imatge— s’ha anat formant com un camí singular. El terra es teixeix amb un ordit propi: llanes antigues extretes als artistes que acompanyen Galván a Fla. Co. Men. i les sedes últimes, Patricia Caballero o El Niño de Elche, fils nous que el bailaor va enredant. Aquests són els fils que Galván ha anat entrelligant. Mirem-nos la part llisa i l’estriada. Israel Galván és un tapís.

Pedro G. Romero