Xavier Quero

El número final de Campanades de Boda de La Cubana, després de retransmetre’ns en un fals directe un casament a l’estil bollywood entre l’Índia i Catalunya, s’acomiadava amb una cançó que ens deia: “Com ens agrada fer teatre a tots plegats / i simular que som un altre disfressats. Fer veritat una mentida i portar una doble vida / que ens amagui de com som en realitat” que servia per a reflectir aquesta perniciosa necessitat humana de mentir per aparentar ser aquells qui no som, sovint com a mesura d’autoconservació, o de reflectir tots aquells anhels i desigs que, en certa manera, també ens podem portar a aquesta autoconservació per a no esdevenir folls. La fórmula, però, no és gens […]

Freud contraposava el Principi de Realitat envers el Principi del Plaer. És per a això que sovint gaudim de les pel·lícules de terror i de fantasia, doncs bé sabem que estem lluny de tot això i que podem gaudir plenament de l’experiència sense plantejar-nos si tot això podria esdevenir real. En contraposició, al Principi de Realitat gaudim d’una convenció a partir de poder contrastar amb la nostra experiència i realitat. En canvi, a Cadires mai sabem del cert quan comença la ficció o quan són els veritables actors els que ens parlen de la seva experiència i ens interpel·len. Si és la seva mateixa realitat la que ha conformat aquesta revisió del text de Ionesco que sembla anar-los-hi com un […]

Sovint la banalització que es fa sobre la salut mental fa que els problemes que els problemes derivats d’una malmesa salut mental passin de ser inconveniències, amb més o menys solució i apaivagament a esdevenir estigmes socials del que és millor no parlar-ne per allò de què diran i que tot quedi dins d’una perillosa franja de la culpabilitat per no ser un personatge totalment funcional dins d’una societat, que ja de per si, és malalta. Arribar a certs estats alterats de la consciència a causa de circumstàncies insalvables, com podria ser la mort d’un primogènit a molt curta edat, és un d’aquests casos. Fent malbé, al llarg dels anys i per motiu específic dels dos cònjuges, un llarguíssim mal […]

Sovint es peca massa de modèstia i són molts els musicals es queden amb un peu en el desert per voler aparentar ser menys del que són o no voler demostrar tota la inversió que s’ha fet en la producció de l’espectacle, aquest no és el cas de la producció d’Antonio Banderas i Teatro del Soho Caixabank, que han decidit llençar la casa per la finestra i fer una producció impecable per a aquest clàssic modern que és el Company d’Stephen Sondheim i que ja fa massa temps que enyoràvem a l’escena catalana. Company té totes les virtuts d’un Sondheim madur que comprèn a la perfecció el gènere del teatre musical i de la temàtica que tracta: la vida en […]

Corria l’any 1993, quan el filòsof francès Jacques Derrida publicà el seu assaig Els espectres de Marx en què plantejava el terme de hauntologia, barrejant el fet d’esdevenir fantasma “haunt” amb de l’ontologia, l’estudi de l’ésser; en el que contraposava la màxima de l’“Un fantasma recorre Europa” amb el vers de Hamlet de “Va el temps fora d’encaix. Fatal destí!”. L’especulació de Derrida plantejava que els espectres del passat continuen influint el present, especialment després de la caiguda de les grans ideologies. La història no desapareix, sinó que tornen com a espectres que persegueixen el present. Com si es tractés de la segona llei de la termodinàmica, tot i que sense la irreversibilitat de l’energia i la formació del passat, […]