Roser Garcia Guasch

Poques obres aguanten el pas del temps com Acorar. La vaig veure fa 10 anys a l’Espai Brossa, em vaig comprar el llibre, vaig llegir i rellegir el text, en vaig subratllar les paraules que m’encuriosien, les vaig intentar pronunciar amb la mateixa gràcia que en Gomila, el vaig regalar, vaig fer que en gaudissin la gent de la meva vora i és clar.. el llibre ha desaparegut, motiu pel qual he de tornar-hi amb el record d’una obra inoblidable. Toni Gomila, creador i intèrpret d’aquest meravellós text, ha millorat també amb el pas del temps mantenint la riquesa verbal i interpretativa, sense perdre ni una mica s’accent mallorquí. L’ha fet seva. Durant aquests deu anys hem vist a Toni […]

Theodor Tagger, de pare jueu i mare francesa inicia la seva carrera amb el pseudònim de Ferdinand Bruckner. Nascut a Sofia, considerat com austríac, va emigrar a Paris a l’any 1933. Els criminals (Die verbrecher) es va estrenar a Barcelona al Teatre Romea al 1931 amb traducció catalana de Josep Millàs-Raurell. Al 2009 es va representar al Lliure una altra obra de Bruckner, La malaltia (El mal de la joventut), muntatge de Les Antonietes i dirigida per Juan Carlos Martel. Bruckner, coetani de Beckett, va ser considerat com un renovador del teatre: des del punt de vista escènic, pels seus escenaris simultanis i, des del punt de vista psicològic, pel tractament d’uns personatges realistes. Els criminals va significar una gran […]

Marina Alegre Silva recita Vicent Andrés Estellés com als anys 70 ho va fer Ovidi Montllor qui ens va fer conèixer i estimar al gran poeta, compromès amb la cultura i la identitat valencianes. Amb Coral Romput Marc Chornet vol retre un homenatge a l’autor en el centenari del seu naixement. Ovidi va donar a conèixer els nostres poetes a través de la música. Amb Estellès va marxar una gran poeta i amb Ovidi, un excel·lent rapsoda però ens n’han quedat la veu i les paraules. Marina Alegre recita amb força i amb tranquil·litat els més de mil versos de Coral Romput. Ella sola, valenta, segura, càlida, recita vers a vers “mastegant les paraules” la quotidianitat de Valencia, l’amor, la […]

Pere Riera va escriure aquesta obra fa 17 anys i, sense ser atemporal, no es marceix amb el temps ni s’allunya gaire d’una situació que podria ser molt actual. Pere Riera s’inspira en el moment en que veu com ensorren la casa on va néixer a Canet de Mar. Amb la casa desapareixen els records d’infància i adolescència, i tota la peça té aquest to nostàlgic que pot interpel·lar a tothom. És també gràcies a la naturalitat que desprèn el text, les interpretacions, l’escenografia (un elogi especial a Sebastià Brossa que situa tota l’obra en un terrat de poble de costa, on no hi falta detall: el terra inclinat cap al forat del desaigua, una petita habitació per la rentadora, […]

Vaig anar a veure Jauría amb certa recança ja que la víctima ha estat exposada a tots els mitjans d’Espanya i a un procés judicial obert i no teníem dret a la seva revictimització. Quin és el sentit de portar al teatre la reproducció d’uns fets tan reprovables i alhora tan escampats mediàticament? Tant ella com els seus agressors hauran d’haver donat el seu consentiment per pujar els seus noms i cognoms als escenaris. Jordi Casanovas és l’autor i dramaturg d’aquest documental sobre els fets ocorreguts durant les festes de San Fermin a l’any 2016. Hauria tingut l’impacte emocional, divulgatiu i educatiu si l’obra fos pura ficció i no la descripció d’uns fets reals coneguts per tothom? Probablement no. I […]