Neus Riba

La Gemma Brió parla clar i diu veritats, d’aquestes que alliberen tant el que les deixa anar com el que les sent. A Llibert tres actrius, tres amigues, ens expliquen una història que té un component important de reflexió filosòfica i reivindicació social, que qüestiona els límits del que és ètic i el que és humà i que crida a l’espectador a posicionar-se i prendre-hi partit, ho vulgui o no. Una història amb una dramatúrgia poc freqüent, propera i diferent, i amb un humor de bromes íntimes i monòleg de bar, però amb una sensibilitat especial i una honestedat completa, obrint-se en canal als espectadors. La música és la seva aliada, i la guitarra una intèrpret més, gemint, cridant o […]

S’obre el teló, i amb ell s’obre la capseta de música que és el primer acte: l’escenografia i la llum creen l’atmosfera delicada i clara que acompanya la poncella protagonista. Nora Navas i les muchachas són nines que hi giren i canten al mig. La historia avança, de fruita madura a flor pansida, a través d’una posada en escena metafòrica de l’interior dels personatges i dels versos d’un Lorca genial. L’actuació de la minyona aixeca l’interès i aporta frescor, mantenint el ritme. Potser és una versió una mica edulcorada, però té un estil propi i el defensa molt bé. Tot i que la temàtica sembli allunyada avui dia, ens recorda que, sovint, les bruixes que ens fan la punyeta són […]

MURS ha inaugurat el Grec amb unes expectatives prèvies altíssimes: el primer smartshow de la història, presentat com una barreja entre obra de teatre i joc de rol, on les nostres accions, majoritàriament fetes a través de l’smartphone, canviaven el transcurs de la història que ens narren. Formar part de l’obra és viure un experiment, pioner, i aquesta és una sensació present durant el transcurs de la funció. Tot i estar constantment a l’espera de que alguna cosa passi, és molt probable que les actuacions dels furers (alguns de paisà) t’acabin fent un ensurt: no són actors que es quedin a l’escenari, i la força i l’ímpetu que els caracteritza fa que en determinats moments els mòbils (els grans protagonistes) […]

Admetem-‘ho: d’una manera o una altra, tots hem desitjat alguna vegada enviar-ho tot a la merda. Desprendre’ns de les convencions socials, enviar el jefe on es mereix, oblidar-nos de les obligacions, viure amb lo puesto i passar-nos el dia fent el boig o tancats a un apartament amb aquella persona que ens torna bojos. Abandonar-nos a una vida de paradisos artificials, com els bohemis parisencs, sense conseqüències ni preocupacions. I hi ha un plaer estrany en deixar-nos endur per la història d’algú que viu així, i quan l’Àngel i l’Ana ho fan, interpretats amb tanta energia pel Nao i la Claudia, és com si ens alliberessin una mica a nosaltres mateixos de la nostra realitat. La llum, els micròfons, la […]

El primer que cal destacar és l’actuació dels quatre actors, molt joves, i amb moltes ganes. Personalment, el problema que hi he trobat és que han de defensar personatges estereotípics, i tot i que alguns son més rodons que altres, la trama és força previsible. El disseny de l’espai em sembla molt encertat, sobretot per la llum, però sembla que els pocs metres quadrats no siguin suficient per reflectir la violència i la fúria. Se’ls fa petit, i a vegades dóna la impressió que l’atrezzo (majoritàriament llaunes de cervesa) els distreu més que no pas recolzar-los en transmetre un text dur i complex. Kyla té la força en la cruesa i la fredor, però, en el meu cas, m’ha transmès […]