Neus Mònico Fernández

La cresta de la ola és una obra escrita i dirigida per José Troncoso. Es tracta d’un muntatge que trenca amb el teatre convencional per endinsar-nos dins del teatre de l’absurd. La cresta de la ola és una crítica en forma de metàfora de la insatisfacció. La insatisfacció del món en que vivim; un món en el que es prioritza abans l’aparença que l’essència. La Victoria, una assistenta de la llar, somnia i desitja amb totes les seves forces viure la vida de la Stella, la senyora per la qual treballa i que aparentment sembla tenir-ho ho té tot, felicitat, fama i diners. –Yo daría lo que fuera por ser como tú. Literalmente. Hasta sus últimes consecuencias- Talment com si […]

Després d’onze anys a Londres, quatre a Broadway i tres a Madrid arriba finalment al Teatre Victòria de Barcelona “BILLY ELLIOT El Musical”, un dels espectacles més aclamats del món i un imprescindible per tot amant del teatre musical. Dic finalment perquè han hagut de passar dos anys des de que es va anunciar la seva arribada a Barcelona i degut a la pandèmia va haver de ser posposat fins ara. Ambientat en una ciutat del nord durant la vaga de miners de 1984/5,el musical narra la història del jove Billy Elliot, un nen nascut en una ciutat del nord d’Anglaterra en la qual els homes practiquen la boxa i treballen a la mina; de la mateixa manera,que les nenes […]

Al 1980 s’estrenava la pel·lícula Fama amb una trama dinàmica i una banda sonora enganxosa, convertint-se en un fenomen en tot el món. Al 1982 la cadena nord-americana NBC estrenava una versió en forma de sèrie, que es va mantenir en pantalla fins a 1987,convertint-se en una de les sèries més longeves de l’època, i a la que una servidora hi estava completament enganxada. Bona part del repartiment en la sèrie era la mateixa que la de versió cinematogràfica, així els fans vam poder gaudir dels personatges Bruno Martelli, Leroy Johnson, professor Benjamin Shorofsky i la instructora de dansa Lydia Grant, durant una bona temporada. Al 1983 s’estrena per primera vegada el musical, al Coconut Grove Playhouse de Miami. A […]

Un espectacles multidisciplinari? Una performance? Un concert? Una catarsis col·lectiva? Una autografia escenificada? Un diàleg intern? El renéixer d’algú tormentat? Música i teatre. Pel que diu el programa “Viaje al centro de un idiota” és una aproximació a la particular visió íntima i socialment cap a l’abisme de la pèrdua de la identitat, la pèrdua de la raó i la pèrdua de la moral . Personalment no vaig entendre res de res. El públic estava encantat amb l’experiència. Grits d’eufòria i aplaudiment a dojo. Comentaris com “Gràcies mestre per l’experiència”, “Estic recuperant-me del que he viscut”, “Tremendo!!”, “Estic en estat de xoc”, “Hipnòtic, visceral, intens, emotiu, poètic, impressionant!!,… A mi se’m va fer llarguíssim. No sé, potser la meva capacitat […]

INTRODUCCIÓ 1952 S’estrena la pel·lícula “Cantando bajo la lluvia”, una memorable e icònica musical, probablement, la més important del cine musical de tots els temps. Dirigida per Stanley Donen i Gene Kelly (protagonista principal juntament amb Jean Hagen i Debbie Reynolds) . 1983 S’estrena el primer muntatge musical al London Palladium. Dirigida i protagonitzada per Tommy Steele, que va incorporar algunes cançons addicionals d’autors com Roger Edens, Dorothy Fields, Jimmy McHugh, George e Ira Gershwin, Johnny Mercer, Richard Whiting o Cole Porter. Va estar en cartell més de dos anys. A Broadway s’estrena al 1985 en el Gershwin Theatre. La producció neoyorquina no va ser una rèplica exacta de la seva homòloga a Londres. Hi va haver nombrosos canvis en […]