Neus Mònico Fernández

Joan Vázquez ens va fer descobrir a Paco Alonso (cabareter, transformista, actor i cantant català dels anys 60, 70 i 80) amb el musical “Paquito forever” de Gerard Alonso i Fran Arráez, espectacle amb el que Joan Vázquez va ser guardonat millor actor en els Premis de Teatre Musical 2018. Ara a “Ocaña, reina de Las Ramblas” ret un homenatge a una altra de les figures clau de resistència de la dictadura franquista durant la transició espanyola, José Pérez Ocaña, un artista d’idees transgressores, una ànima lliure, un inconformista, un provocador, un idealista, un home de carrer, una icona de l’activisme LGBT i un dels primers activistes “queer” de principis dels anys vuitanta a Barcelona. “Ocaña, reina de Las Ramblas” […]

No us podeu perdre “Justícia”, la nova obra de Guillem Clua que arriba a la Sala Gran del TNC sota la direcció de Josep Maria Mestres. Una obra plena de continguts que ens fa reflexionar sobre la identitat i les decisions que prenem al llarg de la nostra vida. “Justícia” és una obra que ens parla d’un home, un jutge de prestigi, un home d’aquells que en diem “un home com cal”, que arribat el dia de la seva jubilació, s’enfronta a la seva pròpia sentència. Amb salts temporals freqüents, ”Justícia” va recorrent passatges de la història contemporània de Catalunya, que abracen cinc generacions d’una mateixa família. L’acció comença en l’actualitat, any 2020, amb la jubilació del prestigiós jutge Samuel […]

Avui em dirigeixo principalment a tots aquells que no han anat mai a veure un espectacle d’en Xavier Bobés. La resta estic del tot segura que els va passar com a mi, que des de que el vaig descobrir, en el meu cas a “Cosas que se olvidan fácilmente” , no m’he perdut cap dels seus espectacles. Xavier Bobés, fundador de la companyia Playground, és una de les figura més destacada del país en l’àmbit del teatre d’objectes. Els seus muntatges escènics, més que teatre, són experiències teatrals. Propostes diferents i trencadores, centralitzades en el joc escènic i en la investigació del món de l’objecte quotidià, per dotar-lo de nous discursos en contextos sorprenents que tenen cabuda en un món […]

Fa quatre anys vaig veure “Vespres de la Beata Verge” al Teatre Akadèmia. Per mi va ser una autèntica descoberta: un autor amb un estil totalment diferent a la resta , un text autènticament meravellós, d’una gran dificultat tècnica, només a l’abast de grans actors com ho és l’Oriol Genís. No sempre es te la oportunitat de tornar a veure, passats uns anys, la mateixa obra interpretada pel mateix actor. Així que quan vaig veure que l’Escenari Joan Brossa, la programava, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig reservar les entrades. Ha sigut genial tornar-la a veure. L’he gaudit i entès més que la primera vegada. Els que no la vau veure en el seu dia, no us la […]

Per res del món em volia perdre “A Chorus Line”. Sóc de la generació de “Fama” d’Alan Parker, de les pel·lícules “Flash Dance”, “Footloose” i “Dirty Dancing”. He vist infinitat de vegades “Street dance”. Mai em vaig perdre un capítol de “Un paso adelante” i entre Pedro (Pablo Puyol) i Roberto (Miguel Ángel Muñoz) sempre em vaig decantar per Pedro. He seguit des del primer dia el programa Fama, ¡a bailar! (2008) I encara tinc gravades aquestes paraules en la memòria “Teneis muchos sueños. Buscais la fama. Pero la Fama cuesta. Pués aquí es donde vais a empezar a pagar. Con sudor” M’encanta la dansa! M’emociona la dansa! M’apassiona la dansa! Flipo veient com algú és capaç d’expressar-se només ballant. […]