Neus Mònico Fernández

Com d’important és ser guapa? I qui va ser l’imbècil que va inventar els miralls? Pretty és la història d’una parella que entra en crisis arrel d’un comentari inoportú entre dos amics sobre la parella d’un d’ells, que casualment és amiga de la parella de l’altre, la qual al sentir la conversa entre tots dos, va i li explica a l’amiga el que ha escoltat. Aquest és començament de la fi. Neil Labute és possiblement l’autor teatral contemporani que més escriu sobre les afilades i inquietants relacions humanes, sobretot les relacions de parella. Les seves obres són molt reconegudes. Les històries que escriu són drames sense escrúpols, però presentades en forma de comèdia. És la primera vegada que Pretty es […]

Nacidos para bailar està produït, dirigit i coreografiat per Los Vivancos, una companyia formada per set germans: Elías, Judah, Josua, Cristo, Israel, Aarón i Josué. Tots estan formats en l’art, en la dansa i en la música.. A part compta amb la participació d’un gran equip creatiu, encapçalat pel compositor cinematogràfic Joan Martorel, que ha adaptat les composicions originals com Metallica, Deep Purple o Lehonard Cohen al rock sinfónic de Los Vivancos. Nacidos para bailar és el final d’una trilogia, presentada en forma de concert, en el que es combina el flamenc, la música metall i una orquestra simfònica, amb interpretacions musicals en directe, un vestuari espectacular, efectes de llum impressionants i una elaborada producció tècnica. L’escenografia està formada per […]

El dramaturg i director Ferran Joanmiquel i l’actor David Martínez han sumat els seus dos respectius projectes de teatre social, Cos a Cos i La Nave Va, per produir l’obra “El rey del Gurugú”. El prestigiós fotoperiodista Samuel Aranda els ha assessorat amb el seu coneixement dels campaments del Gurugú; assegurant que és el lloc més dur on ha estat mai. Gurugú és el nom castellà d’una muntanya (de fet un volcà extingit) el puig de la qual forma el punt més alt de la península del cap de les Tres Forques, a la costa nord del Marroc al costat de Melilla. Una barrera formada por dos tancats de més de sis metres d’alçada i 12 kilòmetres de llargada, separa […]

Haig de confessar que Harold Pinter és un dels meus dramaturgs preferits. Penso que els seus textos són extraordinaris, on les paraules i els silencis es barregen amb mestria. L’ambigüitat i diferents lectures en les seves obres, ens porten a un veritable joc escènic, en que no hi ha distinció entre el que és real i el que no ho és, ni entre el que és veritat i el que és falç. És realment fascinant la capacitat que té aquest dramaturg de provocar en cada espectador les seves pròpies conclusions, les diferents lectures i maneres d’interpretar una mateixa obra. Sempre que surto de veure un Pinter em dic el mateix: és un geni !!! L’Amant és una barreja de comèdia […]

Ahir vaig anar al tercer espectacle del cicle “Yo Gesto” que es fa a la Sala Fènix a veure “Scriptorium”. La Cia Vudú Teatro presentaven per primera vegada “Scriptorium”, un espectacle de Teatre d’objectes. Els seus creadors i intèrprets són Sanna Toivanen i Nelo Sebastián, dos artistes que vénen de les escoles de teatre físic, Decroux i Lecoq . “Scriptorium” és una història de d’amor per la literatura. La història de com s’escriuen els llibres. Per mi era el més esperat de tot el cicle, dons m’encanta aquest tipus de teatre gestual. En aquesta ocasió, el que ens presenten la Cia Vudú, no m’acaba de convèncer. Possiblement hi tenia moltes expectatives posades en aquest muntatge i el meu nivell d’exigència […]